Arxiu del Bloc

Coll de la Batalla “Cristians contra Sarraïns”

El so de les espases, els renills i esbufegades dels cavalls i els crits dels comandaments ja no s’escolten al coll de la Batalla. Va ser un punt estratègic entre les inhòspites muntanyes de la serra de Prades i la línia de costa. Les llegendes situen en aquest punt un dels grans enfrontaments entre cristians i sarraïns, a finals del segle XII, durant la reconquesta. La ruta d’avui ens portarà a aquest indret després de desafiar la nostra condició física pujant el coll de Sant Joan.

RUTA: Reus – Almoster – Coll de Sant Joan – Coll de la Batalla – L’Aleixar – Maspujols – Riudoms – Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Ascens al Coll de Sant Joan

Ascens al Coll de Sant Joan Foto: R.Buigues

El Coll de Sant Joan, un dels ascensos més respectats pels amants de la bicicleta de muntanya del territori, fa que el recorregut sigui molt exigent.

COLL DE SANT JOAN

Les primeres pedalades ja mostren que avui tindrem l’oportunitat de notar els efectes negatius de la gravetat aplicats a la bicicleta. Però, com apunta aquella dita popular “tot el que puja també baixa”. El desgast de l’ascens tindrà la seva recompensa quan comencem a volar en les baixades. Arribarem als peus del Coll de Sant Joan pel Camí dels Estepans, una via que connecta la urbanització del Picarany i la part més alta d’Almoster.

Descens del Coll de Sant Joan fins al Coll de la Batalla Foto: R.Buigues

Descens del Coll de Sant Joan fins al Coll de la Batalla Foto: R.Buigues

La ruta es torna més dura quan canviem el paviment encimentat pel de terra amb trams molt pedregosos i algunes arestes de pissarra que ens obligaran a tenir els ulls posats a terra durant gran part de la pujada. Són 4 quilòmetres amb un desnivell total de 350 metres. A partir d’aquí gairebé tota la ruta és en descens. La primera baixada és de les més espectaculars. No és tècnica i la terra esponjosa i humida que habitualment hi trobem ens facilita la maniobrabilitat de la bicicleta en les corbes.

COLL DE LA BATALLA

Descens fins a l'Aleixar  Foto: R.Buigues

Descens fins a l’Aleixar Foto: R.Buigues

El descens acaba al Mas del Serra, a tocar de la TP-7013, una carretera poc utilitzada que ha trinxat aquest espai natural, segurament, per satisfer l’egocentrisme d’algun polític. Estem obligats a fer un tram d’aquesta carretara per arribar al punt més alt del Coll de la Batalla (462m). Alguns escrits apunten que aquest va ser l’escenari de l’enfrontament entre Albert de Castellvell i els sarraïns (paraula introduïda a l’edat mitjana per l’església cristiana per a desprestigiar als àrabs). La data de la batalla se situa entre el 1162 i 1170. Les muntanyes de Prades van ser un dels últims reductes dels sarraïns que van quedar aïllats d’Al-Andalús perquè Ramon Berenguer IV ja havia conquerit tots els territoris del voltant. Un altre dia parlarem de Siurana, l’últim castell àrab que va caure a la zona.

DESCENS

Camí que uneix l'Aleixar i el Salt passant pel Collet.

Camí que uneix l’Aleixar i el Salt passant pel Collet.

El camí de Prades (GR-172) ens conduirà fins al Mas de Borbó. En aquest punt girarem a la dreta per iniciar un altre descens trepidant pel Mas del Garrut. Entrarem i sortirem a l’Aleixar (formava part del valiat sarraí de Siurana) creuant la riera de la Mussara. Un camí d’horta i bosc ens durà fins a l’inici de la Riera del Salt pel “Collet” i la “Creueta”. Seguirem el curs de la riera fins a Riudoms on enllaçarem amb el camí dels Molins Nous direcció a Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

FONTS

web de Prades

Muntanyes de la Costa Daurada

Anuncis

L’arbre dels Visigots

Superar les rampes del Picarany significa abandonar l’asfalt i  qualsevol altre referent urbà per obrir-se camí en mig de la natura. Trenta minuts d’ascens per canviar d’escenari, per deixar enrere la ciutat i trobar-se amb monuments com l’alzina del Mas de Borbó, probablement la més antiga de Catalunya. Té prop de 1.300 anys. Va brotar en època dels visigots.

RUTA: Reus – Picarany – Mas de Borbó – L’Aleixar – Les Borges del Camp – Riudoms – Reus

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

Ascens pel Cami Vell de Prades           Foto: R.Buigues

Ascens pel Cami Vell de Prades Foto: R.Buigues

PICARANY

Ruta on l’única dificultat que ens trobarem seran les rampes de la urbanització del Picarany. Tan bon punt assolim el punt màxim de l’ascens (500m) només ens quedarà gaudir d’un llarg descens. Sortim del Passeig del Nord travessant el pont de la via del tren pel camí de Castellvell fins a la urbanització del Pinar. Pujarem al Picarany per un camí semi encimentat que comença al costat de l’agrobotiga del poble. Són rampes de ciment i asfalt, d’un alt desnivell però amb petits descansos ideals per agafar aire i regular l’esforç. El canvi del paviment d’asfalt al de terra marca el final de la pujada. A partir d’aquí comença un camí de lleuger ascens que ens obligarà a esquivar algunes petites crestes de pissarra. Seguint el camí vell de Prades arribarem al Mas de Borbó.

 

MAS DE BORBÓ

Mas de Borbó  Foto: R.Buigues

Mas de Borbó Foto: R.Buigues

El Mas de Borbó queda a la dreta del nostra ruta. Actualment, el camí que creuava el mas està tancat i ja no s’hi pot accedir. Data del segle XIX. Hi destaca una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. La van cremar durant la Guerra Civil. Al final del conflicte la van restaurar. A pocs metres hi trobem una alzina mil·lenària. No la confongueu amb la que hi ha al costat del mas. La que centra la nostra atenció està una mica més allunyada, custodiada ara per un camp d’avellaners i un gran pi. Cal pujar a algun marge per contemplar el seu tronc immens. L’any 1989 va ser declarada arbre monumental.

Alzina del Mas de Borbó    Foto: R.Buigues

Alzina del Mas de Borbó Foto: R.Buigues

Els tècnics calculen que té uns 1.300 anys. Això ens situa en l’últim període de l’època visigòtica, poc abans de la invasió musulmana en el nostre territori. La de coses que deu haver vist passar pel seu davant aquesta alzina.

 

DESCENS

Deixem el camí vell de Castellvell per iniciar un trepidant descens a l’Aleixar pel Camí dels Masos. Creuem el Mas de Garrut (documentat des de l’any 1761) i comencem a agafar velocitat. Cal tenir precaució amb els bancs de sorra que s’hi acumulen en alguns punts.

Pas pel Pont de Ferro de les Borges del Camp     Foto: R.Buigues

Pas pel Pont de Ferro de les Borges del Camp Foto: R.Buigues

Passarem per sobre del pontet de la Riera de la Mussara abans d’entrar a l’Aleixar. Aquest pot ser un bon moment per reomplir els bidons a la font de poble, situada dins d’un petit parc amb gronxadors. Creuarem la carretera i seguirem la nostra ruta pel Camí de les Borges i la urbanització Rocabruna. En aquest tram només hi ha una pujada intensa d’uns 50 metres. La resta és un puja-i-baixa suau amb tendència a planejar. Després de recórrer els carrerons de les Borges sortirem pel Pont de Ferro que creua les vies de la línia Reus-Casp. Data de finals del segle XIX. Es va construir conjuntament amb l’estació de trens. Sortirem al polígon industrial, creuarem amb molt de compte la N-420 i seguirem el descens fins a Riudoms pel camí del Molí i el senderonet de la Séquia. Després posarem rumb a Reus per acabar la nostra ruta als peus de l’Institut Pere Mata.

Ruta àgil i divertida. Amb una mica de tot. No hi ha cap dificultat tècnica. Sense cap mena de dubte, aquesta és una de les meves preferides. Ideal per fer una escapada d’un parell d’hores.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

FONTS:

Parcs de Catalunya – Alzina Mas de Borbó.

Patrimoni Generalitat – Informació tècnica Mas de Borbó.

L’Aleixar – Informació Capella Mas de Borbó.

Agraïments: José Manuel Gómez, la persona que més vegades m’ha acompanyat en aquesta ruta.

Petita Ruta dels Grans Genis

De Reus a Mont-Roig del Camp, passant pel Mas de la Calderera i pel Mas Miró.

Mas Miro (Petita Ruta dels Grans Genis)

Mas Miro (Petita Ruta dels Grans Genis)

El Camp de Tarragona és el bressol de grans genis com Antoni Gaudí i el fons d’inspiració d’altres com Joan Miró. El primer no va deixar un gran llegat arquitectònic al nostre territori però encara podem travessar els camins que ens porten al mas de la discòrdia entre reusencs i riudomencs . A Riudoms apunten que Gaudí va néixer en l’anomenat Mas de la Calderera, una partida que forma part d’aquest terme municipal. A Reus, ja s’ho poden imaginar, consideren que va néixer en aquesta ciutat el 1852. De fet, és la teoria que recullen la majoria de textos i publicacions oficials. En tot cas, la ruta que els proposem surt de Reus i enllaça amb el Mas de la Calderera.

MAS DE LA CALDERERA

El Mas de la Calderera està situat a la partida de la Clota, a poc més d’un quilòmetre de Riudoms, al costat de la Riera de Maspujols. Rep el nom del seu primer propietari, l’avi d’Antoni Gaudí, que era calderer. Actualment està en mans privades i no es pot visitar. Habitualment té les portes obertes i es pot fer una ullada des de l’exterior. És fàcil de trobar perquè al punt d’accés s’hi pot llegir la inscripció de “Mas de la Calderera”.

MONTBRIÓ i MONT-ROIG

Continuarem el nostre trajecte per camins fins a Montbrió del Camp envoltats de conreus d’avellaners, Oliveres i alguns cítrics. Creuarem el poble i sortirem a bon ritme fins a Mont-Roig del Camp.

De Mont-roig agafarem una carretera secundària i arribarem al Mas Miró. És indispensable trepitjar l’asfalta per poder-hi arribar.

MAS MIRÓ: “A París vivia en una desorientació absoluta, a Mont-roig em va tornar la pintura”.

Arribem a la porta d’entrada de l’univers de Miró. Ell mateix va apuntar que tota la seva obra és concebuda en aquesta població. Hi va arribar l’any 1911. La seva referència amb Mont-Roig la trobem en frases que va pronunciar com aquesta “Quan viatjo sempre duc al maletí una garrofa de Mont-roig”. Actualment està tancat al públic. Enguany s’ha creat la Fundació Mas Miró que recull fons per museïtzar l’espai i fer-lo visitable. Si ens abstraiem durant uns instant i ens oblidem de l’autopista que travessa el mas a pocs metres, podrem ensumar l’entorn que va inspirar la creació pictòrica de Joan Miró.

 RUTA:

És una ruta plana, sense dificultats tècniques i amb l’únic inconvenient que el tram de Mont-roig a Mas Miró s’ha de fer per una carretera local.

CLICA PER VEURE EL RECORREGUT, ALTIMETRIA I TRACK.