Arxiu del Bloc

Nocturna Reus – Tarragona

Nit d’estiu sobre rodes. Una combinació perfecta per evitar les abraçades del déu Ra tant poc agradables quan els termòmetres reclamen tenir més numeració per seguir pujant i pujant.

Ruta: Reus – Vila-seca – La Canonja – Bonavista – Campclar – Icomar – Tarragona.

Descarregue-vos la ruta cliclant aquí.

Pedalant pel Serrallo. Foto: R.Buigues

Pedalant pel Serrallo. Foto: R.Buigues

Sopar a la platja veient el concurs de focs artificials, prendre unes cerveses en un xiringuito de la costa o fer un gelat amb la sensació que tots els que t’envolten estan de vacances. Qualsevol excusa és bona per agafar la bicicleta una nit d’estiu i fer la ruta que avui proposem. Sortida plana, sense dificultat tècnica, per zones urbanitzades entre Reus i Tarragona, evitant les grans vies de circulació.

RECORREGUT MOLT URBÀ

Descens d'una rampa per accedir a la llera del Francolí. Foto: R.Buigues

Descens d’una rampa per accedir a la llera del Francolí. Foto: R.Buigues

Encenem el focus de la bicicleta i el frontal del casc, i comencem a pedalar. El nostre recorregut arrenca al costat de la carretera de Salou. Agafem un petit senderó a la sortida que Reus que ens conduirà al Camí del Mas de la Cuca. És una via de terra més ample. Creuem Les Planes i connectem amb el Camí Fondo fins a Vila-seca. Està pavimentat. L’enllaç amb la Canonja el fem creuant un polígon industrial urbanitzat però amb molts solars buits. Cal anar en compte perquè ens hem trobat amb alguns carrers tallats a la circulació amb pilones de formigó. Hi podem passar, amb precaució, pel costat sense problemes. A partir d’aquí anem creuant carrers i encadenant barris tarragonins: primer Bonavista i després, circulant pel carril bici de la N-340 (Gr-92), fins a Campclar i Icomar.

ENTRADA A TARRAGONA

Observant el Concurs de Focs de Tarragona 2015  Foto: R.Buigues

Observant el Concurs de Focs de Tarragona 2015 Foto: R.Buigues

Hi ha un punt en què el carril bici desapareix. És recomanable entrar a Tarragona per la carretera vella de València fins a trobar el pont del riu Francolí. Baixem una rampa i accedim a la seva llera convertida en parc. Podem seguir el camí gairebé fins al barri mariner del Serrallo. Voregem la confraria de pescadors, les barques amarrades i els tinglados fins a les platges de la Comandàcia i del Miracle. Podem quedar-nos a la sorra o continuar pedalant per l’estirat passeig de l’escullera fins al far de la banya, sentint el brogit de les ones espetegant contra les roques de l’escullera. Farem la tornada pel mateix camí.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

 

 

 

 

 

Pedal Interurbà Reus – Tarragona

La terra dels camins es mimetitza amb el ciment d’infraestructures com el túnel de l’aeroport de Reus, el pont de l’A-27 o un seguit de polígons industrials desolats. Necessitarem una mica d’imaginació i equilibri per creuar el Francolí sense mullar-nos i ens sorprendrà l’olor salada de les barques del Serrallo o el blau intens que flanqueja el Far de la Banya.

RUTA: Reus – Constantí – Tarragona – Far de la Banya – Ponent – La Canonja – Vila-seca – Reus.
Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

Ruta de contrastos. Recorregut circular de Reus a Tarragona sense trepitjar la carretera. El camí de tornada és més urbà. Creuarem els barris de Ponent fins a La Canonja i Vila-seca. És un trajecte fàcil de prop de 50 quilòmetres amb un perfil pla.

Interior túnel Aerport Reus       Foto: R.Buigues

Interior túnel Aerport Reus Foto: R.Buigues

TÚNEL DE L’AEROPORT

Sortim de l’aparcament del viver d’empreses Redessa de Reus cap a la Riera de l’Abeurada que té sortida al camp de Futbol del Reddis. Un caminet artificial paral·lel a la T-11 ens permet arribar als carrers de la Urbanització Mas Carpa sense trepitjar l’asfalt. Aquí enllaçarem amb el GR-172 fins a Constantí. Creuem l’aeroport per un gran túnel que va ser remodelat durant les últimes obres de l’aeròdrom reusenc. És una canalització d’aigua del Barranc del Mas del Sol totalment transitable. Això sí, és indispensable portar llanternes.

VIL·LA ROMANA DE CENTCELLES

 

Accendint a la Vil·la Romana de Centcelles (Constantí)           Foto:R.Buigues

Accendint a la Vil·la Romana de Centcelles (Constantí) Foto:R.Buigues

Un cop superats els carrers de Constantí anirem a buscar la llera del riu Francolí per continuar el nostre descens fins a Tarragona. Abans fem una aturada a la vil·la romana de Centcelles. Aquest espai Patrimoni Mundial de la Humanitat, estava dedicat a l’explotació agrícola. Data del segle I-II d.c i s’hi realitzen diverses remodelacions fins al segle IV d.c. Entreu, alceu el cap i observeu els mosaics de la seva cúpula, que converteix aquest monument en un dels més importants de l’arquitectura paleocristiana del nostre territori.

 

RIU FRANCOLÍ

 

Pas de pedres per creuar el Francolí.                       Foto: R.Buigues

Pas de pedres per creuar el Francolí. Foto: R.Buigues

El Francolí té diversos passos per creuar-lo. L’operació es complica quan baixa un volum d’aigua considerable (primavera) i no ens volem mullar. Una bona opció per anar d’una banda a l’altra és aprofitar el pas de pedres que hi ha arrenglerades sota del pont de l’A-7. Amb una mica d’habilitat creuarem el riu sense caure a l’aigua. Podem utilitzar la bicicleta de punt de suport si la fem rodar per la llera del riu mentre nosaltres anem saltant les pedres. Així tampoc l’haurem de carregar a l’esquena. L’aigua dolça no malmet els components de la bici. Arribarem a Tarragona pel Parc del Francolí. Seguirem al costat del riu gairebé fins a arribar al Serrallo.

EL FAR DE LA BANYA

 

Far de la Banya de Tarragona              Foto: R.Buigues

Far de la Banya de Tarragona Foto: R.Buigues

L’aroma mariner del Serrallo ens acompanyarà en els pròxims quilòmetres. Amb precaució creuem la zona de vianants, al costat de les barques de pesca. Pedalem pel passeig del Gremi dels Marejants fins al passeig de l’Escullera que ens conduirà al Far de la Banya. Aquest far estava ubicat inicialment al Delta de l’Ebre . Va entrar en funcionament l’any 1864. Quan va quedar en dessús van decidir desmuntar la seva estructura metàl·lica i traslladar-la a Tarragona. Ara és un museu de fars.

 

 

TORNADA

Iniciarem la tornada pels barris de Ponent. Hi ha un carril-bici paral·lel a la N-340 entre Torreforta I Bonavista. Després enllaçarem amb La Canonja i arribarem al polígon de Vila-seca. L’espai està urbanitzat però gairebé no s’hi han establert empreses. És una imatge cadavèrica que fa paleses les ínfules de grandesa de la nostra economia durant els primers anys del segle XXI. En entrar a Vila-seca seguim el Camí del Fondo I el Camí del Mas de la Cuca fins arribar a La Plana i al Barri Fortuny de Reus.

Iniciem el retorn pel Passeig de l'Escullera                   Foto: R.Buigues

Iniciem el retorn pel Passeig de l’Escullera Foto: R.Buigues

Aquesta vegada hem canviat la muntanya per una ruta interurbana que ens pot ajudar a descobrir els budells d’algunes de les infraestructures del nostre territori. També ens enllaça Reus i Tarragona, punt d’inici I arribada d’altres rutes interessant per fer en BTT.

Descarregue-vos la ruta clicant aqui.

 

FONTS:

VIL.LA ROMANA DE CENTCELLES (Contantí)

FAR DE LA BANYA TARRAGONA
Agraïments: Jordi Andreu I Jose Manuel Gómez per fer-me de conillets d’índies en alguns trams del recorregut.

 

Sender dels Carlins

Hi ha noms de camins que parlen per si sols. Aquest és el cas del “Sender dels Carlins”, a Mont-Roig del Camp. El nom del senderó s’impregna de l’herència històrica d’un dels conflictes que va viure el nostre territori durant el segle XIX.

Ruta: Reus – Riudoms – Montbrió – Mont-Roig del Camp – Ermita M.D de la Roca – Vilanova d’Escornalbou – Montbrió – Riudoms – Reus.

Descarregueu-vos el track de la ruta clicant aquí.

Les oliveres s'obren pas mentre fem l'ascens a l'ermita

Les oliveres s’obren pas mentre fem l’ascens a l’ermita

Ruta circular amb arribada i sortida a Reus. Avança per camins, pistes asfaltades, paviments de pedra vermella i un senderó que posarà a prova la nostra habilitat damunt de la bicicleta. Recorregut ideal per redescobrir el terreny vermellós i erosionat que dóna nom al municipi de Mont-roig.

PRIMERS QUILÒMETRES

El camí és planer fins que entrem als carrerons rehabilitats de Mont-roig. Deixem enrere l’església Vella (de façana Renaixentista) i enfilem el camí fins a la rotonda que ens conduirà a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca. Rodem per una pista asfaltada, amb una pujada suau fins als últims 500 metres que són realment mortals. La pendent ens fa arribar a l’ermita mig esbufegant. Ràpidament ens n’adonem que ha valgut la pena l’esforç per les espectaculars vistes del Camp de Tarragona.

MARE DE DÉU DE LA ROCA

L’Ermita de la Mare de Déu de la Roca ens situa en el punt més alt del nostre recorregut (294 metres). Es va construir durant el segle XIII d.C i hi ha documents que mostren que els frares d’Escornalbou se’n van fer càrrec durant període de temps.

Imatge de Mare de Déu de la Roca des de l'inici del Sender dels Carlins.

Imatge de Mare de Déu de la Roca des de l’inici del Sender dels Carlins.

L’església i l’hostatgeria van ser recuperades després que l’exèrcit francès les destruís l’any 1811, per reprimir la insubmissió d’un grup d’homes que hi amagaven les saques de gra per impedir, precisament, que les forces invasores se les enduguessin per alimentar a les seves tropes. Ara l’espai de l’hostatgeria l’ocupa un restaurant que acostuma a estar obert els caps de setmana. A la part superior de la muntanya hi observem la Capella de Sant Ramon. Està emblanquinada perquè els mariners la poguessin utilitzar com a punt de referència en el guiatge dels vaixells.

DESCENS SOBRE CARREUS VERMELLS

Carreus vermells que pavimenten la baixa de l'ermita.

Carreus vermells que pavimenten la baixa de l’ermita.

Prepareu-vos per fer un descens únic sobre un paviment de carreus de roca vermella. L’erosió els ha arrodonit i dificulten la conducció de la bicicleta. Hi ha alguns punts restaurats. Cal anar en compte perquè hi ha corbes molt tancades.

SENDER DELS CARLINS

Girant a l’esquerra entrem al sender dels Carlins. És un camí més propi d’una ruta a peu. Hi ha alguns desnivells de roca molt difícils de superar amb la bicicleta de muntanya.Considero que val la pena baixar-se puntualment. Això també ens permetrà alçar la vista i comprovar l’erosió que ha generat el pas del temps en aquesta enorme roca.

Pedalant pel Sender dels Carlins

Pedalant pel Sender dels Carlins

El Camí dels Carlins adopta el nom dels partidaris que Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V d’Espanya) assumís el tron d’Espanya, en contra la decisió dels Liberals de nomenar reina Isabel II, filla del rei mort Ferran VII. El moviment es va fer molt fort a Mont-roig, sobretot durant l’any 1838. L’enfrontament entre els ultraconservadors i els Liberals va generar les 3 guerres carlines. Avui en dia, el moviment carlí continua existint però gairebé no té incidència directa en la vida política.

VILANOVA D’ESCORNALBOU

Sorra vermella característica d'aquest terreny

Sorra vermella característica d’aquest terreny

El Sender dels Carlins ens condueix fins a Vilanova d’Escornalbou. A partir d’aquí, gran part de la ruta la fem en descens per pistes pavimentades, fins que entrem al Mas de l’Holandès. Quan arribem a aquest establiment de cultiu de fruita tindrem la sensació d’estar en un laberint. Els correus estan vorejats per camins asfaltats i oberts. Seguint en track no tindrem dificultat per sortir i enllaçar amb el camí que ens durà a Montbrió, Riudoms i finalment a Reus, pel mateix lloc que havíem utilitzat a l’inici de la ruta.

Descarregueu-vos el track de la ruta clicant aquí.

Font de la informació: Enciclopèdia Catalana.

Les Petjades dels Dips

Tot i ser conscients que l’existència dels Dips és fruït d’una llegenda, no ens podem deixar de fixar en els moviments estranys que es produeixen entre el fullam mentre creuem el senderó que ens condueix a Pratdip.

Ruta: Reus – Riudoms – Montbrió – Mont-Roig – Pratdip.

Descarregueu-vos el track clicant aquí.

Ruta circular amb sortida i arribada a Reus on ens endinsarem en alguns dels senderons que van donar vida a la llegenda dels Dips, els misteriosos gossos vampirs que van tenir atemorit el poble Pratdip al voltant del segle XIX i que ara s’han convertit en un símbol d’identitat d’aquesta petita vila del Baix Camp.

 

CAMPS DE FRUITERS

Conreus al Mas de l'Holandès

Conreus al Mas de l’Holandès

Sortim de Reus pel camí dels Molins Nous fins a Riudoms. Els avellaners que ens acompanyen a banda i banda durant el primer tram es converteixen en mandariners quan enfilem en camí cap a Montbrió. L’espectacle arriba quan ens apropem al Mas de l’Holandès. Una pista asfaltada creua els conreus de pomers que deixen anar una aroma dolça durant els mesos d’estiu, abans que arribi la collita del setembre. A Mont-Roig del Camp cal buscar una marxa més suau per superar els carrers costeruts. Continuen en direcció a l’ermita de Mare de Déu de la Roca però ens desviem a mitja pujada. Accedim als primers senderons de la nostra ruta. Les rodes es comencen a tacar del color rogenc de la seva terra.

SERRA DE LLABERIA

Pujada amb molta pedra entre Mont-Roig i Pratdip

Pujada amb molta pedra entre Mont-Roig i Pratdip

Mica en mica ens apropem a la Serra de Llaberia. El camí es torna pedregós. Això dificulta la tracció de les rodes en les pujades. A l’esquerra contemplem la costa i la dreta els cingles de la Muntanya Blanca. Amb una mica de sort podrem veure el vol d’una àguila cuabarrada o d’una reial. Són dues espècies que viuen en aquesta serra. Una pista encimentada ens condueix al punt més alt d’aquesta ruta (325m) just abans d’endinsar-nos en l’atapeït bosc que ens durà a Pratdip.

ELS DIPS

Senderó que ens condueix a Pratdip

Senderó que ens condueix a Pratdip

El senderó s’obre en mig del bosc, amb petites pujades i baixes, tolls d’aigua, arrels que creuen en camí i un terra tapat de fulles seques. És l’escenari ideal per ambientar la llegenda dels Dips. Al poble encara expliquen relats d’aquests gossos salvatges que atacaven als ramats i als traginers que travessaven els camins durant la nit. La mitologia els ha elevat a la categoria de gossos vampirs perquè les víctimes apareixien totalment dessagnades. L’escriptor Joan Perucho va estendre la figura d’aquests éssers misteriosos en la seva novel·la “Les històries naturals”1 , on s’inspira precisament en aquests gossos vampirs per crear un dels seus personatges. Eviteu fer aquest tram cap al vespre. No és pels Dips sinó per la dificultat tècnica del senderó. És possible que us hàgiu de baixar alguna vegada del seint, però val la pena.

 

TORNADA

 La tornada a Reus la iniciem pujant per una pista asfaltada. D’aquesta manera evitem fer el mateix senderó que havíem utilitzat per arribar al poble. El descens posterior ens porta fins a la T-310. És un petit tram de carretera fins a arribar a Mont-roig i seguir la ruta de tornada per camins.

Terra vermella, característica d'aquesta zona de la comarca

Terra vermella, característica d’aquesta zona de la comarca

Notes a peu de pàgina: 1 “Les Històries Naturals” es va publicar per primera vegada l’any 1960. Edicions 62 va imprimir una reedició l’any 2011 i encara es pot adquirir a les llibreries.

Descarregueu-vos el track clicant aquí.

Font: www.serrallaberia.cat

 

 

Remuntant el Brugent fins al Toll de l’Olla

Serpentejant la llera del Brugent trobem amagada una de les seves gorgues més espectaculars, el Toll de l’Olla. Un bon lloc per refrescar-se abans d’iniciar el descens atrevit de Mont-ral a Alcover.

RECORREGUT: Estació de Picamoixons – La Riba – Farena – Toll de l’Olla – Mont-ral – Alcover – Reus.

Descarrega’t el track i tota la informació tècnica de la ruta.

 EL BRUGENT

Toll de l'Olla, refrescant

Toll de l’Olla, refrescant

La nostra ruta comença a l’estació de La Plana-Picamoixons (línia de ferrocarril de Tarragona-Lleida). Busquem una marxa còmoda per afrontar els primers quilòmetres creuant la Riba i reseguint el dibuix el riu Brugent per la TV-7044, una via tranquil·la i poc transitada. El Brugent és un afluent del Francolí. Neix a la Font de la Llúdriga, “Els Motllats”, al terme municipal de Capafons. D’aquesta gran roca calcària també brollen els rius Siurana i Glorieta.

 ELS MOLINS 

La força del Brugent va ser aprofitada anys enrere per moure les pales de molins fariners i paperers.

Consultant el mapa que hi ha a l'entrada de Farena

Consultant el mapa que hi ha a l’entrada de Farena

La nostra ruta en creua alguns. El més destacat és el Molí de la Font Gran, situat a 3 quilòmetres de la sortida de la Riba. Actualment només quedadempeus la seva estructura foradada per molts finestrals. Era un molí paperer. Més endavant, al marge esquerre hi ha el Molí de l’Ombra, també dedicat a l’elaboració de paper. Teniu molta més informació dels molins en aquest blog: http://molinspaperers.blogspot.com.es/ 

TOLL DE L’OLLA 

La carretera ens condueix a Farena, una petita població d’una quarantena de vilatans.

Toll de l'Olla, salt des d'un 15 metres

Toll de l’Olla, salt des d’un 15 metres

És mereix una petita aturada per veure el seus carrers amb empedrats molt particulars. Seguirem pedalant fins arribar a l’indicador de Mas d’En Toni (casa rural del segle XIX). Hi ha una tanca per evitar que hi circulin vehicles. Nosaltres la podem creuar sense problemes i seguir el camí que ens durà al Toll de l’Olla. Aquest gorg del Brugent és un dels encants que amaga la natura al nostre territori. En mig d’alzines i pins, el riu fa un petit descans després de fer un salt d’uns 15 metres. Ideal per refrescar-se. Els més intrèpids podran provar de fer un salt aprofitant els 4 metres de profunditat que hi ha al mig d’aquest toll. Això sí, és recomanable anar a primera hora del matí, abans que quedi atapeït de gent.

DESCENS 

Inici del descens de Mont-ral a Alcover

Inici del descens de Mont-ral a Alcover

Reprendrem la ruta pel camí de la Cadeneta fins a la T-7041 a l’altura de Mont-ral. A partir d’aquí comença el descens sense dificultats tècniques. Arrenca amb un parell de pujades amb un terra amb molta pedra. Continua per una pista rural, amb trams encimentats que ens permetran gaudir de les muntanyes que envolten aquest Espai d’Interès Natural. Entrarem a Alcover i seguirem planejant fins arribar a Reus.

Descarrega’t el track i tota la informació tècnica de la ruta.

 

Nocturna per la Costa Daurada

Reus – Vila-seca – La Pineda – Salou – Cambrils – Vinyols – Riudoms – Reus. 

Proposem una ruta nocturna sense dificultat tècnica, ideal per gaudir de la costa una nit d’estiu d’una forma diferent. Una excusa per organitzar un sopar amb amics a la platja, gaudir del so de les ones, la lluna, i fer petar la xerrada.

 

Salou Bike Summer Night from Bike Tirant on Vimeo.

Descarrega’t el Track i els detalls de la Ruta clicant aquí.

 

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Bicicletes, Lluna i Mar a Cambrils.

Bicicletes, Lluna i Mar a Cambrils.

Sortim de Reus cap a les 20:30 per aprofitar els últims minuts de llum per fer el trajecte fins a la planta sense necessitat d’encendre les llanternes. L’inici del track el situem al Mc Donalds que hi ha a la carretera de Salou. El camí que ens porta Vila-seca està, en molts trams, pavimentat. Es creua la urbanització de “La Plana”, es passa per damunt del pont del futur Corredor del Mediterrani i per sota de l’AP-7. De Vila-seca a La Pineda utilitzem la nova “Rambla del Mar” que connecta el poble amb la zona de costa. A partir d’aquí podem triar qualsevol cala del cap de Salou per fer un petit sopar a la fresca. Cala Font i Cala Crancs són de les més tranquil·les. L’altra opció és continuar la ruta fins a Cambrils, per la Platja del Capellans. el pas de ronda, la Font Lluminosa i tot el carril bici que enllaça els diversos passejos, i sopar al costat del xiringuito Wind (els divendres i diumenge d’estiu podeu sentir música en directe). 

Sopant a la platja de Cambrils

Sopant a la platja de Cambrils

A partir de Cambrils ja és necessari encendre l’enllumenat de les bicicletes per poder seguir el recorregut que ens durà a Vinyols i posteriorment a Riudoms. Són camins amples, asfaltats o encimentats que no ofereixen cap tipus de perill. A Vinyols, hi ha una font al costat de l’església per si volem reomplir els nostres bidons. Finalitzem el nostre recorregut davant de les instal·lacions municipals del Camp de Futbol del Reus. 

És una sortida ideal per fer una nit d’estiu i sense presses. Són uns 40  quilòmetres aptes per a tots els ciclistes pel seu baix desnivell i perquè la nit, el paisatge i els vianants insolents que ocupen el carril bici conviden a mantenir un ritme suau de pedaleig.

Cliqueu aquí si us voleu descarregar el track i conèixer tots els detalls del recorregut.

Els Cingles del Carrasclet

 

Falset – Coll del Guix – Colldejou – Vilanova d’Escornalbou – Riudecanyes – Montbrió – Riudoms – Reus.

Ascens Coll del Guix (T.Pérez)

Ascens Coll del Guix (T.Pérez)

Travessar la Serra de Llaberia és endinsar-se en el laberíntic amagatall que feia invisible al “Carrasclet”, als ulls dels soldats de Felip V. Les seves parets de roca calcària són els murs d’un castell natural que va protegir els que s’enfrontaven a les tropes borbòniques i lluitaven al costat d’aquest llegendari guerriller de Capçanes.

Estació Marçà-Falset (T.Pérez)El tren ens ha traslladat des de l’estació de Reus a la de Marçà-Falset, el Priorat, el punt d’inici de la nostra ruta. El viatge dura poc més de 30 minuts. Actualment la majoria de combois disposen d’un vagó per poder deixar penjades les bicicletes i seure còmodament mentre dura el trajecte.

Tren de Reus a Marçà-Falset

Tren de Reus a Marçà-Falset

La tranquil·litat d’aquesta estació, que no ofereix cap tipus de servei extra, només es veu alterada per l’arribada puntual d’algun tren que fa la línia interior Barcelona – Saragossa. Les primeres pedalades connecten l’estació amb el camí que ens marcarà el traçat cap a la riera i la vall de Maçanés. Els primers quilòmetres són plans però l’arena dificulta la pedalada. Tant bon punt s’enfila el camí comencen a aparèixer els primers còdols de pedra solta que posaran a prova la nostra aptitud per aguantar l’equilibri sobre aquest tipus de superfície mentre fem l’esforç de pujar sense que la roda del darrera perdi tracció i la del davant no s’aixequi com un cavallet.

SERRA DE LLABERIA

Serra de Llaberia (T.Pérez)Avancem pel barranc dels Estrets de Maçanés. A banda i banda podem veure les Crestes d’En Joan. El so del rierol, amagat per la vegetació, arriba en el mateix moment que hem d’engreixar el pinyó més gran per afrontar rampes del 20 i 25 %. L’Avantatge és que són curtes i ens permeten fer un descans entre un atac i l’altre. L’ascens d’uns 4 quilòmetres ens porta al Coll del Guix, a 624 metres d’altura.

Quan arribem a dalt arriba el moment per respirar tranquil·lament: ja hem superat la part més complicada de la nostra sortida. Temps també per imaginar com era aquest indret al segle XVIII quan Pere Joan Barceló “El Carrasclet” (el coneixien popularment amb aquest nom perquè era carboner i es dedicava a vendre carrasques) lluitava al costat dels austriacistes, en contra de la submissió en que va sotmetre Felip V al territori català al final de la Guerra de Successió.

GR-7 i COLLDEJOU

Del Coll del Guix iniciem un ràpid descens fins a la població de Colldejou. Ja hem creuat la frontera entre les comarques del Priorat i la del Baix Camp. A la sortida de Colldejou enllacem amb la carretera T-322. Als 3 quilòmetres tornem a rodar per camins de terra. Passem pel costat de Rifà i arribem a Vilanova d’Escornalbou. Continua el puja i baixa fins a Riudecanyes, un bon lloc per poder fer una aturada i recuperar forces.

RETORN A REUS

A partir d’aquí, els camins ja ens són més coneguts. Entrem en el nostre radi d’acció més habitual. Això no ens impedeix, però, que ens segueixin sorprenent senderons tant particulars com el del Camí dels Molins El recorregut d’aquesta ruta es totalment ciclable, no hi ha cap tram excessivament tècnic, però això sí, cal tenir certa preparació per aguantar rampes fortes per pujar al Coll del Guix i superar un trajecte de poc més de 35 quilòmetres.

Si vols veure el recorregut, l’altimetria i el track, clica aquí.

 

 

Petita Ruta dels Grans Genis

De Reus a Mont-Roig del Camp, passant pel Mas de la Calderera i pel Mas Miró.

Mas Miro (Petita Ruta dels Grans Genis)

Mas Miro (Petita Ruta dels Grans Genis)

El Camp de Tarragona és el bressol de grans genis com Antoni Gaudí i el fons d’inspiració d’altres com Joan Miró. El primer no va deixar un gran llegat arquitectònic al nostre territori però encara podem travessar els camins que ens porten al mas de la discòrdia entre reusencs i riudomencs . A Riudoms apunten que Gaudí va néixer en l’anomenat Mas de la Calderera, una partida que forma part d’aquest terme municipal. A Reus, ja s’ho poden imaginar, consideren que va néixer en aquesta ciutat el 1852. De fet, és la teoria que recullen la majoria de textos i publicacions oficials. En tot cas, la ruta que els proposem surt de Reus i enllaça amb el Mas de la Calderera.

MAS DE LA CALDERERA

El Mas de la Calderera està situat a la partida de la Clota, a poc més d’un quilòmetre de Riudoms, al costat de la Riera de Maspujols. Rep el nom del seu primer propietari, l’avi d’Antoni Gaudí, que era calderer. Actualment està en mans privades i no es pot visitar. Habitualment té les portes obertes i es pot fer una ullada des de l’exterior. És fàcil de trobar perquè al punt d’accés s’hi pot llegir la inscripció de “Mas de la Calderera”.

MONTBRIÓ i MONT-ROIG

Continuarem el nostre trajecte per camins fins a Montbrió del Camp envoltats de conreus d’avellaners, Oliveres i alguns cítrics. Creuarem el poble i sortirem a bon ritme fins a Mont-Roig del Camp.

De Mont-roig agafarem una carretera secundària i arribarem al Mas Miró. És indispensable trepitjar l’asfalta per poder-hi arribar.

MAS MIRÓ: “A París vivia en una desorientació absoluta, a Mont-roig em va tornar la pintura”.

Arribem a la porta d’entrada de l’univers de Miró. Ell mateix va apuntar que tota la seva obra és concebuda en aquesta població. Hi va arribar l’any 1911. La seva referència amb Mont-Roig la trobem en frases que va pronunciar com aquesta “Quan viatjo sempre duc al maletí una garrofa de Mont-roig”. Actualment està tancat al públic. Enguany s’ha creat la Fundació Mas Miró que recull fons per museïtzar l’espai i fer-lo visitable. Si ens abstraiem durant uns instant i ens oblidem de l’autopista que travessa el mas a pocs metres, podrem ensumar l’entorn que va inspirar la creació pictòrica de Joan Miró.

 RUTA:

És una ruta plana, sense dificultats tècniques i amb l’únic inconvenient que el tram de Mont-roig a Mas Miró s’ha de fer per una carretera local.

CLICA PER VEURE EL RECORREGUT, ALTIMETRIA I TRACK.