Arxiu del Bloc

Emparrats pel Montsant

Ruta perifèrica per la Serra del Monsant

Els camins i corriols que ressegueixen les nostres rodes són les cicatrius d’una serra que es resisteix a ser dominada. Els agricultors l’han intentat domar a cop d’aixada, els anacoretes s’hi han acostat per escoltar-la i els excursionistes per observar-la i olorar-la. Tan dura i alhora delicada com la pissarra que s’esmicola al nostre pas. El seu caràcter es concentra en ampolles de vi. L’han fet internacional cognoms com Palacios o Barbier, però la continuen treballant sota l’anonimat els Juncosa, Grau o Vidal.

Ruta circular: Cornudella de Montsant – Albarca – Ulldemolins – Margalef – Cabacés – Escaladei – Poboleda – Cornudella.

Clica aquí per descarregar-te el track.

 

Si volem arribar al cor del Montsant en bicicleta, necessitem tenir una gran habilitat tècnica per recórrer el laberint de senders que conformen la serra. La nostra ruta està feta a través de pistes, camins i corriols amb poca dificultat tècnica. Resseguim el perímetre del Montsant. Comencem a Cornudella. Anem guanyant altura per la carretera C-242. A partir de l’encreuament amb Juncosa gairebé tot el recorregut el farem sense tocar l’asfalt. Enoturisme, patrimoni històric i natural s’uneixen en aquest recorregut que ens deixarà una aroma dolç molt especial si el fem just en el moment en què el raïm espera, madur a la parra, que arrenqui la verema.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Agraiments: Raul Olivé.

El Montsant, muntanya d’eremites

Agafar altura, aturar-se i respirar. Escoltar el silenci. Això ens ofereix l’exigent Montsant. Els senderons i corriols ens conduiran per un terreny escarpat, on els cingles polits pel pas del temps oculten refugis per a l’ànima. La serra encara manté l’essència que, anys enrere, la va convertir en una muntanya d’eremites.

Ruta: Cornudella de Montsant – St. Joan del Codolar – Mare de Déu del Montsant – Sta. Magdalena – St Antoni – St. Bartomeu – Ulldemolins – Albarca – Mas d’en Lluc – Cornudella.

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

La Llisera      Foto: R.Buigues

La Llisera Foto: R.Buigues

Recorregut exigent que transita sobretot per la cara nord de la serra. La gran quantitat d’ermites que ens trobem al nostre pas mostren el misticisme d’aquesta muntanya que rep el nom de les construccions eremítiques del segle XII. Aquesta vegada tocarà baixar més d’una vegada de la bicicleta. Val la pena.

LA LLISERA

Sortim de l’aparcament de Cornudella i enfilem el camí cap a l’ermita de Sant Joan del Codolar. Just abans d’afrontar l’últim tram ens trobarem Sant Joan Petit. Alguns el coneixen popularment com “el del quinto” perquè està amb

Seguint el camí de la Llisera camí d'Albarca  Foto: R.Buigues

Seguint el camí de la Llisera camí d’Albarca Foto: R.Buigues

el dit aixecat com si demanés una cervesa. Els xiprers marquen l’arribada a Sant Joan del Codolar on viu la Montserrat Domingo, l’última anacoreta de la serra. Seguirem pedalant pel senderó de La Llisera. Cal extremar la precaució perquè el camí és estret i està delimitat per un terreny molt escarpat. Acabarem l’aproximació a Albarca enllaçant amb l’antic camí ral que unia Reus i Lleida. El traçat també forma part del Camí dels Cartoixans.

 

 

MARE DE DÉU DE MONTSANT

Als peus de Roca Corbatera, punt més alt del recorregut 1027m)  Foto: R.Olivé

Als peus de Roca Corbatera, punt més alt del recorregut 1027m) Foto: R.Olivé

Agafem aire per afrontar l’ascens més important de la ruta que ens conduirà a l’Ermita de la Mare de Déu de Montsant, als peus de la Roca Corbatera. Les vistes que hi ha al punt més alt del nostre recorregut (1.027m) són la recompensa al nostre esforç. Aquest és un bon moment per menjar alguna cosa abans d’iniciar el descens.

 

FRAGUERAU i SANT BARTOMEU

Seguim direcció Ulldemolins buscant el camí paral·lel del riu Montsant. Creuem l’ermita de Santa Magdalena i Sant Antoni abans d’entrar al congost de Fraguerau. Som insignificants en mig dels cingles de pedra arrodonida que fan d’aquest indret un lloc únic. La vegetació s’intensifica fins al punt d’haver d’anar apartant algunes branques que s’entrecreuen als senderons. Abans d’arribar a l’amagada ermita de Sant Bartomeu haurem de creuar un pont penjant de fusta que ens farà aflorar tot l’imaginari aventurer de la nostra infantesa.

Pont penjant del Barranc de Sant Bartomeu   Foto: R.Buigues
Pont penjant del Barranc de Sant Bartomeu Foto: R.Buigues

TORNADA PER ULLDEMOLINS

Arriba el moment de tornar cap a Cornudella. De Sant Bartomeu seguirem el mateix camí (GR-65-5) fins a l’ermita de Sant Antoni. Continuarem el descens fins a Ulldemolins per carretera. A partir d’aquí toca iniciar l’ascens fins a Albarca on trobarem un refugi de muntanya i l’església romànica de Sant Vicenç Màrtir. Continuarem en descens fins al Mas d’En Lluc, un centre dedicat a la rehabilitació de drogodependents. Enllaçarem una sèrie de senderoles divertits i amb poca dificultat tècnica que ens conduiran fins a Cornudella, el punt final d’aquesta ruta de poc més de 45 quilòmetres. Arribem amb la sensació d’haver pogut fer un tastet de tot el que ens pot arribar a mostrar aquesta serra: refugi d’anacoretes, escenari d’aventures i espantaocells de la nostra rutina diària.

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

FONTS:

Ermites del Montsant.

Parc Natural del Montsant

 

Els Cingles del Carrasclet

 

Falset – Coll del Guix – Colldejou – Vilanova d’Escornalbou – Riudecanyes – Montbrió – Riudoms – Reus.

Ascens Coll del Guix (T.Pérez)

Ascens Coll del Guix (T.Pérez)

Travessar la Serra de Llaberia és endinsar-se en el laberíntic amagatall que feia invisible al “Carrasclet”, als ulls dels soldats de Felip V. Les seves parets de roca calcària són els murs d’un castell natural que va protegir els que s’enfrontaven a les tropes borbòniques i lluitaven al costat d’aquest llegendari guerriller de Capçanes.

Estació Marçà-Falset (T.Pérez)El tren ens ha traslladat des de l’estació de Reus a la de Marçà-Falset, el Priorat, el punt d’inici de la nostra ruta. El viatge dura poc més de 30 minuts. Actualment la majoria de combois disposen d’un vagó per poder deixar penjades les bicicletes i seure còmodament mentre dura el trajecte.

Tren de Reus a Marçà-Falset

Tren de Reus a Marçà-Falset

La tranquil·litat d’aquesta estació, que no ofereix cap tipus de servei extra, només es veu alterada per l’arribada puntual d’algun tren que fa la línia interior Barcelona – Saragossa. Les primeres pedalades connecten l’estació amb el camí que ens marcarà el traçat cap a la riera i la vall de Maçanés. Els primers quilòmetres són plans però l’arena dificulta la pedalada. Tant bon punt s’enfila el camí comencen a aparèixer els primers còdols de pedra solta que posaran a prova la nostra aptitud per aguantar l’equilibri sobre aquest tipus de superfície mentre fem l’esforç de pujar sense que la roda del darrera perdi tracció i la del davant no s’aixequi com un cavallet.

SERRA DE LLABERIA

Serra de Llaberia (T.Pérez)Avancem pel barranc dels Estrets de Maçanés. A banda i banda podem veure les Crestes d’En Joan. El so del rierol, amagat per la vegetació, arriba en el mateix moment que hem d’engreixar el pinyó més gran per afrontar rampes del 20 i 25 %. L’Avantatge és que són curtes i ens permeten fer un descans entre un atac i l’altre. L’ascens d’uns 4 quilòmetres ens porta al Coll del Guix, a 624 metres d’altura.

Quan arribem a dalt arriba el moment per respirar tranquil·lament: ja hem superat la part més complicada de la nostra sortida. Temps també per imaginar com era aquest indret al segle XVIII quan Pere Joan Barceló “El Carrasclet” (el coneixien popularment amb aquest nom perquè era carboner i es dedicava a vendre carrasques) lluitava al costat dels austriacistes, en contra de la submissió en que va sotmetre Felip V al territori català al final de la Guerra de Successió.

GR-7 i COLLDEJOU

Del Coll del Guix iniciem un ràpid descens fins a la població de Colldejou. Ja hem creuat la frontera entre les comarques del Priorat i la del Baix Camp. A la sortida de Colldejou enllacem amb la carretera T-322. Als 3 quilòmetres tornem a rodar per camins de terra. Passem pel costat de Rifà i arribem a Vilanova d’Escornalbou. Continua el puja i baixa fins a Riudecanyes, un bon lloc per poder fer una aturada i recuperar forces.

RETORN A REUS

A partir d’aquí, els camins ja ens són més coneguts. Entrem en el nostre radi d’acció més habitual. Això no ens impedeix, però, que ens segueixin sorprenent senderons tant particulars com el del Camí dels Molins El recorregut d’aquesta ruta es totalment ciclable, no hi ha cap tram excessivament tècnic, però això sí, cal tenir certa preparació per aguantar rampes fortes per pujar al Coll del Guix i superar un trajecte de poc més de 35 quilòmetres.

Si vols veure el recorregut, l’altimetria i el track, clica aquí.