Arxiu del Bloc

El vent que pentina les pedres

Ascens al radar meteorològic de Llaveria

Al cim de la Miranda, la vegetació fa temps que va decidir fugir. Els matolls que hi queden aprofiten les arrugues de la muntanya per refugiar-se i les pedres semblen pentinades pel mestral. No recorden quin va ser l’últim dia que el vent va deixar de bufar. A la part més alta, fregant el tallant de la roca, s’erigeix una esfera blanca. No és una bola de cristall però ens ajuda a predir si plourà o farà sol. Hem arribat al radar meteorològic de Llaveria.

RUTA:

Reus – Riudoms – Montbrió – Mont-Roig del Camp – Pratdip – Llaveria – Pratdip – Mont-Roig – Montbrió – Riudoms – Reus.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Observant el Camp de Tarragona. Foto: J. Andreu

Observant el Camp de Tarragona. Foto: J. Andreu

Ruta circular que supera els 90 quilòmetres. Més de 1.500 metres des desnivell. Tot el terreny és ciclable. Combinem les pistes amb algunes carreteretes comarcals molt poc transitades fins arribar al radar meteorològic de Llaveria.

RECORREGUT

El primer tram d’aquest recorregut fins a Pratdip ja el coneixem. És el mateix que vam seguir en l’anomenada “Petjades dels Dips”. Aquesta vegada, però, en lloc d’arribar a Pratdip per una trialera ho farem per la carretera. Val la pena estalviar esforços i temps per afrontar amb comoditat l’ascens a la Miranda.

PRATDIP

Ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Pratdip ens marca l’inici d’un ascens constant d’uns 20 quilòmetres. Sortim per la carretera T-311N. Passarem per l’ermita de Santa Marina. El complex es va començar a construir durant el segle XVII. A finals dels 90 es va sotmetre a una important restauració. Hi ha una font a tocar de la carretera. És una bona opció per omplir els bidons d’aigua abans d’afrontar el tram final de l’ascens.

ASCENS A LA MIRANDA

Trenquem a la dreta i agafem la TV-3111. Comencem els últims 12 quilòmetres de l’ascens. Circulem durant 8 quilòmetres per una carretereta tranquila que s’enfila com una serp fins al poble de Llaveria. Just abans d’arribar al nucli ens desviem a la dreta.

Últim tram d'ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Últim tram d’ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Tornen a rodar sobre terra. A mesura que ens apropem al cim el camí s’omple de pedres. El terreny abrupte i el vent que hi bufa fa que tinguem algunes dificultats per mantenir l’equilibri. De mica en mica ens apropem a l’esfera blanca contruïda al cim de la Miranda. L’última rampa encimentada supera el 20% de desnivell. Amb una mica de sort, el mestral ens donarà l’empenta necessària a l’esquena per poder donar les últimes pedalades.

RADAR DE LLAVERIA

Hem arribat a una de les finestres més privilegiades que podem obrir per contemplar gran part del Camp de Tarragona. Als nostres peus viem pobles com Colldejou, Vilanova d’Escornalbou o Mont-Roig. Podem resseguir amb la vista el dibuix del Cap de Salou i tot el Golf de Sant Jordi. Ara comencem a entendre perquè van triar aquest punt per construir un dels tres radars meteorològics de Catalunya que ens ajuden a preveure les precipitacions. Tecnologia punta que contrasta amb aquesta serra atapeïda de llegendes, d’animals misteriosos com els Dips i personatges històrics com el Carrasclet que van ajudar a forjar la història d’aquesta terra.

Radar meteorològic de Llaveria . Foto. R.Olivé

Radar meteorològic de Llaveria . Foto. R.Olivé

TORNADA

Gran part del recorregut de tornada en farem en descens i rodant en pla. No comporta cap dificultat més enllà del desgast que anirem acumulant a les nostres cames. És una ruta atractiva però exigent que s’aproxima als 100 quilòmetres i supera els 1.500 metres de desnivell.

Descarregueu-vos el track clicant aquí.

Ruta vinculada a “Les Petjades dels Dips”

Agraïments: Raül Olivé i Jordi Andreu que em van acompanyar en aquesta ruta.

FONTS: 

Radar de Llaveria.

Radar Meteocat.

Pratdip Llegendari

Anuncis

Les Petjades dels Dips

Tot i ser conscients que l’existència dels Dips és fruït d’una llegenda, no ens podem deixar de fixar en els moviments estranys que es produeixen entre el fullam mentre creuem el senderó que ens condueix a Pratdip.

Ruta: Reus – Riudoms – Montbrió – Mont-Roig – Pratdip.

Descarregueu-vos el track clicant aquí.

Ruta circular amb sortida i arribada a Reus on ens endinsarem en alguns dels senderons que van donar vida a la llegenda dels Dips, els misteriosos gossos vampirs que van tenir atemorit el poble Pratdip al voltant del segle XIX i que ara s’han convertit en un símbol d’identitat d’aquesta petita vila del Baix Camp.

 

CAMPS DE FRUITERS

Conreus al Mas de l'Holandès

Conreus al Mas de l’Holandès

Sortim de Reus pel camí dels Molins Nous fins a Riudoms. Els avellaners que ens acompanyen a banda i banda durant el primer tram es converteixen en mandariners quan enfilem en camí cap a Montbrió. L’espectacle arriba quan ens apropem al Mas de l’Holandès. Una pista asfaltada creua els conreus de pomers que deixen anar una aroma dolça durant els mesos d’estiu, abans que arribi la collita del setembre. A Mont-Roig del Camp cal buscar una marxa més suau per superar els carrers costeruts. Continuen en direcció a l’ermita de Mare de Déu de la Roca però ens desviem a mitja pujada. Accedim als primers senderons de la nostra ruta. Les rodes es comencen a tacar del color rogenc de la seva terra.

SERRA DE LLABERIA

Pujada amb molta pedra entre Mont-Roig i Pratdip

Pujada amb molta pedra entre Mont-Roig i Pratdip

Mica en mica ens apropem a la Serra de Llaberia. El camí es torna pedregós. Això dificulta la tracció de les rodes en les pujades. A l’esquerra contemplem la costa i la dreta els cingles de la Muntanya Blanca. Amb una mica de sort podrem veure el vol d’una àguila cuabarrada o d’una reial. Són dues espècies que viuen en aquesta serra. Una pista encimentada ens condueix al punt més alt d’aquesta ruta (325m) just abans d’endinsar-nos en l’atapeït bosc que ens durà a Pratdip.

ELS DIPS

Senderó que ens condueix a Pratdip

Senderó que ens condueix a Pratdip

El senderó s’obre en mig del bosc, amb petites pujades i baixes, tolls d’aigua, arrels que creuen en camí i un terra tapat de fulles seques. És l’escenari ideal per ambientar la llegenda dels Dips. Al poble encara expliquen relats d’aquests gossos salvatges que atacaven als ramats i als traginers que travessaven els camins durant la nit. La mitologia els ha elevat a la categoria de gossos vampirs perquè les víctimes apareixien totalment dessagnades. L’escriptor Joan Perucho va estendre la figura d’aquests éssers misteriosos en la seva novel·la “Les històries naturals”1 , on s’inspira precisament en aquests gossos vampirs per crear un dels seus personatges. Eviteu fer aquest tram cap al vespre. No és pels Dips sinó per la dificultat tècnica del senderó. És possible que us hàgiu de baixar alguna vegada del seint, però val la pena.

 

TORNADA

 La tornada a Reus la iniciem pujant per una pista asfaltada. D’aquesta manera evitem fer el mateix senderó que havíem utilitzat per arribar al poble. El descens posterior ens porta fins a la T-310. És un petit tram de carretera fins a arribar a Mont-roig i seguir la ruta de tornada per camins.

Terra vermella, característica d'aquesta zona de la comarca

Terra vermella, característica d’aquesta zona de la comarca

Notes a peu de pàgina: 1 “Les Històries Naturals” es va publicar per primera vegada l’any 1960. Edicions 62 va imprimir una reedició l’any 2011 i encara es pot adquirir a les llibreries.

Descarregueu-vos el track clicant aquí.

Font: www.serrallaberia.cat