LA VIA VERDA AMB NENS. De Bot a Benifallet

Terra d’inspiració, Terra de batalles mudes, Terra llaurada, Terra Alta. Aquest és l’inici de la nostra ruta. Creuem ponts, túnels i estacions seguint una via imaginària que ens convida a menjar-nos el bocí més interior de les Terres de l’Ebre.

RUTA: Bot – Prat del Compte – Santuari de la Fontcalda – Pinell de Brai – Benifallet.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Creuant els ponts de la Via Verda  Foto: R.Buigues

Creuant els ponts de la Via Verda Foto: R.Buigues

Proposem un recorregut familiar, senzill i apte per a totes les edats. Tram de poc més de 10 quilòmetres en descens, amb punts d’aigua i zones d’esbarjo pels més petits.

VIA VERDA

La via verda de la Vall de Zafán uneix la població aragonesa de la Puebla de Hijar amb Tortosa. Al seu pas per Catalunya creua les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre. Segueix el traçat de l’antiga línia de ferrocarril que va quedar en desús a principis dels anys 70. Els més petits, i no tant petits, s’ho passaran d’allò més bé creuant túnels i ponts.

BOT

Marquem el nostre punt de sortida a l’estació de Bot. S’hi accedeix ràpidament seguint les indicacions que hi ha a l’interior del poble (TV-3301). Té un ampli aparcament per a cotxes i una font. Els monticles

Estació de  Bot  Foto: R.Buigues

Estació de Bot Foto: R.Buigues

laminats, erosionats i d’un marró groguenc ens traslladen per un instant al llunyà oest. Si aixequem la vista, podrem contemplar les serres de Pàndols i Cavalls, escenari de les lluites més cruentes de la Batalla de l’Ebre. Abans d’arribar a l’estació de Prat del Compte creuarem el túnel més llarg del recorregut, 749 metres. Estigueu amb els ulls ben oberts perquè de tant en tant ens sorprendran diversos elements escultòrics a peu del camí que formen part del projecte “Art al Ras”.

LA FONTCALDA

Remullant-nos a la Fontcalda Foto: R.Buigues

Remullant-nos a la Fontcalda Foto: R.Buigues

Entre l’estació de Prat del Compte i Pinell de Brai fem una aturada al Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda. Cal anar amb compte en baixar la rampa que uneix la via verda amb el Santuari. El riu Canaletes també s’atura en aquest punt creant unes petites gorges ideals per fer una capbussada. Nosaltres decidim posar els peus al brollador de l’aigua calenta mineromedicinal que dóna nom al santuari. Després d’ascendir una petita rampa d’un alt desnivell tornem a transitar per la via verda cap a l’estació de Pinell de Brai. A partir d’aquí la vegetació augmenta a banda i banda. El Pont de la Riberola ens permet creuar el riu Canaletes. Aquest punt també marca pas de la Terra Alta al Baix Ebre. Les vistes ens convidaran a aturar-nos per contemplar l’espectacularitat de l’espai natural que estem recorrent. Un últim túnel de poc més de mig quilòmetre ens indicarà que ens estem apropant a l’estació de Benifallet, punt final del nostre recorregut. Hem decidit acabar aquí perquè l’estació disposa de servei de bar, restaurant i fins i tot ofereix un lloc per passar-hi la nit.

 

Mapa-via

RECOMANACIONS

– Lloguer de bicicletes: Al final d’aquest fulletó en pdf hi trobareu les empreses que ofereixen el servei de lloguer de bicicletes i els trasllats en furgoneta. Tenint en compte que el recorregut és curt (10kms), sempre us podeu plantejar fer el camí de tornada en bicicleta tots plegats. L’altra opció és que ho faci un membre de l’equip per anar a buscar el cotxe a Bot i després anar a recollir a la resta a Benifallet.

– Cal portar il·luminació a les bicicletes per creuar els túnels amb seguretat. És ideal portar frontal o una llum que es pugui acoblar al manillar per tenir les mans lliures. 

– Eviteu fer la ruta un dia de fort vent, es canalitza a través dels túnels i dificulten molt la nostra marxa.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

 

 

 

EL GAIÀ I ELS CAMPANARS DEL TARRAGONÈS Altafulla – Tarragona – Reus.

Remuntant el Gaià ens endinsem a la comarca del Tarragonès. Les fortificacions medievals construïdes en l’antiga zona fronterera entre el Comptat de Barcelona i Al-Àndalus,  i alguns molins fariners oblidats, donen pas als curiosos campanars dels pobles que ens trobem al nostre pas fins arribar a l’aqüeducte de les Ferreres. Això és “arquitectura sobre rodes”.

RUTA: Altafulla – La Riera de Gaià – Ardenya – El Catllar – L’Argilaga – Vistabella – Perafort – Pont del Diable – Constantí – Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Sortint de l'estació de Reus.  Foto:R.Buigues

Sortint de l’estació de Reus. Foto:R.Buigues

Pujar-se en un tren pots ser un bon principi per a explicar qualsevol història. Aquesta vegada el trajecte en ferrocarril és petit. El recorregut arrenca just en el moment en què baixem a l’estació d’Altafulla. Ruta de poc més de 40 quilòmetres però sense grans desnivells ni dificultats tècniques.

ALTAFULLA

Castell de Montserrat, d'Altafulla, al fons.  Foto: R.Buigues

Castell de Montserrat, d’Altafulla, al fons. Foto: R.Buigues

Donem les primeres pedalades pel nucli antic d’Altafulla fins al Castell de Montserrat, situat al capdamunt de la vila. L’espai es va concebre com a una fortificació a principis del segle XI. L’actual aspecte, amb aires de palau, data de les modificacions que s’hi van fer durant el segle XVII.

EL GAIÀ

Pedalant per la llera del Gaià-      Foto: R.Buigues

Pedalant per la llera del Gaià- Foto: R.Buigues

Deixem Altafulla i creuem la N-340 i l’AP-7 utilitzant unes rotondes que gairebé estan en desús. Aquestes vies marquen el pas de la costa a l’interior de Tarragonès. El primer poble que ens trobem és La Riera de Gaià. Rodem al costat de petits camps de conreu fins que ens trobem els primers molins fariners abandonats. Ja som al Gaià. A l’hivern ni ens n’adonarem que estem circulant per la llera del riu. A l’Estiu, en canvi, les coses són diferents. Les comportes del pantà del Catllar s’obren sovint i toca pedalar amb aigua. Aquest va ser el nostre cas. Actualment hi ha iniciatives que vetllen per preservar l’últim tram del riu com el que realitza l’Associació Mediambiental la Sínia.

 

CAMPANARS

El Sagrat Cor de Jesús de Vistabella.  Foto: R.Buigues

El Sagrat Cor de Jesús de Vistabella. Foto: R.Buigues

Al Catllar deixem de banda l’aigua del Gaià i enfilem camí a l’ermita de Sant Ramon. A partir d’aquí el nostre paisatge canvia. Caldrà mirar arran de cel per contemplar les joies que ens trobarem al nostre pas. La primera és el campanar de l’Argilaga, un poble que pertany a La Secuita i que no arriba als 150 habitants. Alceu la mirada i contempleu el modest campanar. No n’hi ha gaires amb aquesta cúpula al nostre entorn. On s’ha de fer parada obligatòria és a Vistabella per contemplar la particular esglèsia d’estil modernista, “El Sagrat Cor de Jesús” de Josep Maria Jujol, construïda entre 1917 i 1923. L’any 1975 Tecla Jujol va dur a terme la restauració dels elements malmesos durant la Guerra Civil.

Continuem en suau descens per camins vorejats per grans latifundis custodiats per antigues masies, símbol del poder d’antics terratinents. Tocarem l’asfalt de la carretera per arribar fins a Perafort, un bon lloc per fer una aturada i menjar alguna cosa abans d’iniciar l’últim tram del nostre recorregut.

Camí de Perafort.   Foto. Jordi Andreu

Camí de Perafort. Foto. Jordi Andreu

PONT DEL DIABLE

De mica en mica ens apropem a Tarragona. És possible que de cop i volta sentim trets d’escopeta. Això significa que estem a prop del camp de tir de Sant Salvador. Creuem el barri i seguim per uns senderons molt divertits que ens deixaran a les portes del Pont del Diable. L’Aqüeducte de les Ferreres va ser restaurat l’any 2011. Els treballs no van deixar contents a tothom. Hi ha experts que consideren que és van restaurar més coses del compte. Tot plegat ja ho tractarem en un altra ruta dedicada a Tàrraco.

 A partir d’aquí tenim dues opcions: continuar fins a Tarragona seguint el Francolí o tornar fins a Reus per Constantí. Si optem per la segona opció, haurem de creuar el riu. Tot dependrà de l’aigua que porti. Si no en baixa gaire, podrem fer-ho pel lloc marcat pel track d’aquesta ruta. Hi ha altres alternatives que ja hem descrit en altres rutes com la del “Pedal Interurbà Reus – Tarragona”. No oblideu portar llanterna per creuar el pont inferior de l’Aeroport de Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

El llenguatge de les Pedres

Rodem enmig dels marges de pedra seca. Són trencaclosques perfectament resolts pels mestres picapedrers. Els murs delimiten els conreus i les barraques s’amaguen en mig de la vegetació, disposades a perdurar amb el pas del temps. Trobarem autèntics monuments de pedra seca, siluetes de castells i pobles on l’únic so que s’escolta és el de les campanes i els corriols d’aigua que s’escolen entre les roques. Una ruta per descobrir el llenguatge de les pedres.

RUTA: Valls – Pont d’Armentera – Castell de Saburella – Vallespinosa – Biure – Les Piles de Gaià.
Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

Exterior del Cossiol de la Soleta.

Exterior del Cossiol de la Soleta. (foto R.Buigues)

SORTIDA DE VALLS

Sortim del Centre de Valls per camins en direcció al Pla de Santa Maria, coincidint amb alguns dels trams que s’utilitzen per fer la Ruta del Cister. Són vies en lleuger ascens, amples i amb poca pedra. Passarem pel costat del Pas de la Paula, creuarem l’AP-2 i la curiosa urbanització de Planes de Guardià entre Alió i Vila-rodona. A partir d’aquí seguirem el Camí dels Muntanyesos.

 

L’ESPECTACLE DE LA PEDRA SECA

Pedres-1

Interior del Cossiol de la Soleta. (foto R.Buigues)

Poques rutes ens permeten observar un conjunt de construccions de pedra seca tan complet. Al nostre pas s’obren marges, petites barraques i algunes joies com el Cossiol de la Soleta. Feu una aturada i contempleu aquest enginyós dipòsit d’aigua. Podeu entrar de cuclilles i veure que s’hi amaga a l’interior: una cripta, amb un aire gòtic, que manté l’aigua de la pluja que es cola entre les pedres. Data del segle XVIII quan els boscos de la zona es van convertir en camps de conreu i zona de pastura. És l’element més destacat de l’anomenada Ruta de la Capona.

 

 

CASTELL DE SABURELLA

Pedres4

Arribant al Castell de Saburella que ja despunta al fons. (foto R.Buigues)

El nostre camí segueix fins al Pont d’Armentera. A partir d’aquí cal buscar una marxa més còmoda per pujar un petit coll seguint el traçat de TV-2141. A sota hi podrem contemplar la població que deixem enrere i el Barranc de les Bruixes. Poc després de superar el Mas de la Mel deixem la carretera i continuem per una pista fins al Castell de Saburella. Les tres torres semicirculars es veuen des de la llunyania. El seu perfil s’alça en mig del Coll de les Agulles i ens avisa que durant el Segle XII va ser una fortificació poderosa. Hi ha poca documentació sobre el castell; suficient per saber que és posterior a la reconquesta i que va pertànyer al llinatge dels Cervelló. De ben segur va mantenir conflicte amb la veïna fortalesa de Salmella. La nostra ruta arriba als peus del castell on hi creixen abundants matolls. Les roderes n’indiquen el camí cap a l’imminent descens pel Clot de Comadevaques fins a Vallespinosa.

 

 

BIURE I LES PILES DE GAIÀ

Pedres5

Just abans d’arribar a la font de Vallespinosa (foto R.Buigues)

Abans d’arribar a Vallespinosa podem fer una aturada a la font que hi ha a l’entrada del poble per carregar els bidons. Fem la pujada fins a Biure de Gaià per carretera (TV-2015). Al nostre pas s’obren prats verds dedicats al cultiu de cereals flanquejats per murs de pedra seca. El poble està agregat a Les Piles, el nostre destí final. Aquí hi trobarem l’últim castell de la nostra ruta. Els seus orígens estan vinculats a l’orde de l’Hospital. Data del segle XI però s’hi han fet moltes reformes que han modificat el seu aspecte primitiu. Deixem Biure i fem les últimes pedalades fins a Les Piles. Accedim al poble per l’Ermita de Santa Eugènia. Baixeu fins al poble i passegeu pel carrer principal que s’obre pas fins a l’església de Sant Martí. Davant mateix hi trobem el casal, un lloc on sempre podem fer un mos per recuperar forces a no ser que algun dels seus 150 vilatans ens convidin a taula.

 

Pedres6

Hem arribat al carrer principal de Les Piles. (foto R.Buigues)

 

És recomanable fer la ruta de Valls a Les Piles. El camí de tornada és factible però la pujada de Vallespinosa al castell de Saburella és molt complicada. La Conca de Barberà és espectacular tot l’any però si voleu comprovar la intensitat del seu verd, no dubteu en fer la ruta durant els primers mesos de la primavera.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Agraïments al Jordi Martorell i el Raul Olivé, la meva guàrdia pretoriana… Més que res perquè sempre anaven davant meu.

 

 

 

“Juan sin Miedo” al Pol Sud en bicicleta

Aquesta és la història de l’aventurer asturià Juan Menendez Granados, el primer home en arribar al Pol Sud en bicicleta, pedalant en solitari i sense assistència.

Va aconseguir culminar el seu repte el passat mes de gener després de pedalar durant 46 dies per l’Antàrtida. Més de 1000 quilòmetres de recorregut amb temperatures que arribaven als 40º negatius. Podeu seguir els detalls de l’aventura en el seu blog. La BBC li va fer un ampli seguiment en un blog especific que també podeu consultar.

Juan Sin Miedo” sobrenom que ha rebut per les seves idees arriscades, té una manera molt particular de finançar els seus projectes. Treballa 6 mesos a l’any a Noruega venent peix per poder invertir els diners guanyats en les seves aventures. Ara està preparant altres projectes i per aconseguir recursos ha decidit subhastar a través Ebay la bicicleta que va utilitzar per arribar al Pol Sud.

Si voleu conèixer més detalls de la seva aventura, us recomano que mireu la conferència que va fer en la plataforma TEDX ( d’intercanvi d’experiències i coneixements) que hi ha penjada a Youtube.

 

 

 

Pedal Interurbà Reus – Tarragona

La terra dels camins es mimetitza amb el ciment d’infraestructures com el túnel de l’aeroport de Reus, el pont de l’A-27 o un seguit de polígons industrials desolats. Necessitarem una mica d’imaginació i equilibri per creuar el Francolí sense mullar-nos i ens sorprendrà l’olor salada de les barques del Serrallo o el blau intens que flanqueja el Far de la Banya.

RUTA: Reus – Constantí – Tarragona – Far de la Banya – Ponent – La Canonja – Vila-seca – Reus.
Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

Ruta de contrastos. Recorregut circular de Reus a Tarragona sense trepitjar la carretera. El camí de tornada és més urbà. Creuarem els barris de Ponent fins a La Canonja i Vila-seca. És un trajecte fàcil de prop de 50 quilòmetres amb un perfil pla.

Interior túnel Aerport Reus       Foto: R.Buigues

Interior túnel Aerport Reus Foto: R.Buigues

TÚNEL DE L’AEROPORT

Sortim de l’aparcament del viver d’empreses Redessa de Reus cap a la Riera de l’Abeurada que té sortida al camp de Futbol del Reddis. Un caminet artificial paral·lel a la T-11 ens permet arribar als carrers de la Urbanització Mas Carpa sense trepitjar l’asfalt. Aquí enllaçarem amb el GR-172 fins a Constantí. Creuem l’aeroport per un gran túnel que va ser remodelat durant les últimes obres de l’aeròdrom reusenc. És una canalització d’aigua del Barranc del Mas del Sol totalment transitable. Això sí, és indispensable portar llanternes.

VIL·LA ROMANA DE CENTCELLES

 

Accendint a la Vil·la Romana de Centcelles (Constantí)           Foto:R.Buigues

Accendint a la Vil·la Romana de Centcelles (Constantí) Foto:R.Buigues

Un cop superats els carrers de Constantí anirem a buscar la llera del riu Francolí per continuar el nostre descens fins a Tarragona. Abans fem una aturada a la vil·la romana de Centcelles. Aquest espai Patrimoni Mundial de la Humanitat, estava dedicat a l’explotació agrícola. Data del segle I-II d.c i s’hi realitzen diverses remodelacions fins al segle IV d.c. Entreu, alceu el cap i observeu els mosaics de la seva cúpula, que converteix aquest monument en un dels més importants de l’arquitectura paleocristiana del nostre territori.

 

RIU FRANCOLÍ

 

Pas de pedres per creuar el Francolí.                       Foto: R.Buigues

Pas de pedres per creuar el Francolí. Foto: R.Buigues

El Francolí té diversos passos per creuar-lo. L’operació es complica quan baixa un volum d’aigua considerable (primavera) i no ens volem mullar. Una bona opció per anar d’una banda a l’altra és aprofitar el pas de pedres que hi ha arrenglerades sota del pont de l’A-7. Amb una mica d’habilitat creuarem el riu sense caure a l’aigua. Podem utilitzar la bicicleta de punt de suport si la fem rodar per la llera del riu mentre nosaltres anem saltant les pedres. Així tampoc l’haurem de carregar a l’esquena. L’aigua dolça no malmet els components de la bici. Arribarem a Tarragona pel Parc del Francolí. Seguirem al costat del riu gairebé fins a arribar al Serrallo.

EL FAR DE LA BANYA

 

Far de la Banya de Tarragona              Foto: R.Buigues

Far de la Banya de Tarragona Foto: R.Buigues

L’aroma mariner del Serrallo ens acompanyarà en els pròxims quilòmetres. Amb precaució creuem la zona de vianants, al costat de les barques de pesca. Pedalem pel passeig del Gremi dels Marejants fins al passeig de l’Escullera que ens conduirà al Far de la Banya. Aquest far estava ubicat inicialment al Delta de l’Ebre . Va entrar en funcionament l’any 1864. Quan va quedar en dessús van decidir desmuntar la seva estructura metàl·lica i traslladar-la a Tarragona. Ara és un museu de fars.

 

 

TORNADA

Iniciarem la tornada pels barris de Ponent. Hi ha un carril-bici paral·lel a la N-340 entre Torreforta I Bonavista. Després enllaçarem amb La Canonja i arribarem al polígon de Vila-seca. L’espai està urbanitzat però gairebé no s’hi han establert empreses. És una imatge cadavèrica que fa paleses les ínfules de grandesa de la nostra economia durant els primers anys del segle XXI. En entrar a Vila-seca seguim el Camí del Fondo I el Camí del Mas de la Cuca fins arribar a La Plana i al Barri Fortuny de Reus.

Iniciem el retorn pel Passeig de l'Escullera                   Foto: R.Buigues

Iniciem el retorn pel Passeig de l’Escullera Foto: R.Buigues

Aquesta vegada hem canviat la muntanya per una ruta interurbana que ens pot ajudar a descobrir els budells d’algunes de les infraestructures del nostre territori. També ens enllaça Reus i Tarragona, punt d’inici I arribada d’altres rutes interessant per fer en BTT.

Descarregue-vos la ruta clicant aqui.

 

FONTS:

VIL.LA ROMANA DE CENTCELLES (Contantí)

FAR DE LA BANYA TARRAGONA
Agraïments: Jordi Andreu I Jose Manuel Gómez per fer-me de conillets d’índies en alguns trams del recorregut.

 

L’arbre dels Visigots

Superar les rampes del Picarany significa abandonar l’asfalt i  qualsevol altre referent urbà per obrir-se camí en mig de la natura. Trenta minuts d’ascens per canviar d’escenari, per deixar enrere la ciutat i trobar-se amb monuments com l’alzina del Mas de Borbó, probablement la més antiga de Catalunya. Té prop de 1.300 anys. Va brotar en època dels visigots.

RUTA: Reus – Picarany – Mas de Borbó – L’Aleixar – Les Borges del Camp – Riudoms – Reus

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

Ascens pel Cami Vell de Prades           Foto: R.Buigues

Ascens pel Cami Vell de Prades Foto: R.Buigues

PICARANY

Ruta on l’única dificultat que ens trobarem seran les rampes de la urbanització del Picarany. Tan bon punt assolim el punt màxim de l’ascens (500m) només ens quedarà gaudir d’un llarg descens. Sortim del Passeig del Nord travessant el pont de la via del tren pel camí de Castellvell fins a la urbanització del Pinar. Pujarem al Picarany per un camí semi encimentat que comença al costat de l’agrobotiga del poble. Són rampes de ciment i asfalt, d’un alt desnivell però amb petits descansos ideals per agafar aire i regular l’esforç. El canvi del paviment d’asfalt al de terra marca el final de la pujada. A partir d’aquí comença un camí de lleuger ascens que ens obligarà a esquivar algunes petites crestes de pissarra. Seguint el camí vell de Prades arribarem al Mas de Borbó.

 

MAS DE BORBÓ

Mas de Borbó  Foto: R.Buigues

Mas de Borbó Foto: R.Buigues

El Mas de Borbó queda a la dreta del nostra ruta. Actualment, el camí que creuava el mas està tancat i ja no s’hi pot accedir. Data del segle XIX. Hi destaca una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. La van cremar durant la Guerra Civil. Al final del conflicte la van restaurar. A pocs metres hi trobem una alzina mil·lenària. No la confongueu amb la que hi ha al costat del mas. La que centra la nostra atenció està una mica més allunyada, custodiada ara per un camp d’avellaners i un gran pi. Cal pujar a algun marge per contemplar el seu tronc immens. L’any 1989 va ser declarada arbre monumental.

Alzina del Mas de Borbó    Foto: R.Buigues

Alzina del Mas de Borbó Foto: R.Buigues

Els tècnics calculen que té uns 1.300 anys. Això ens situa en l’últim període de l’època visigòtica, poc abans de la invasió musulmana en el nostre territori. La de coses que deu haver vist passar pel seu davant aquesta alzina.

 

DESCENS

Deixem el camí vell de Castellvell per iniciar un trepidant descens a l’Aleixar pel Camí dels Masos. Creuem el Mas de Garrut (documentat des de l’any 1761) i comencem a agafar velocitat. Cal tenir precaució amb els bancs de sorra que s’hi acumulen en alguns punts.

Pas pel Pont de Ferro de les Borges del Camp     Foto: R.Buigues

Pas pel Pont de Ferro de les Borges del Camp Foto: R.Buigues

Passarem per sobre del pontet de la Riera de la Mussara abans d’entrar a l’Aleixar. Aquest pot ser un bon moment per reomplir els bidons a la font de poble, situada dins d’un petit parc amb gronxadors. Creuarem la carretera i seguirem la nostra ruta pel Camí de les Borges i la urbanització Rocabruna. En aquest tram només hi ha una pujada intensa d’uns 50 metres. La resta és un puja-i-baixa suau amb tendència a planejar. Després de recórrer els carrerons de les Borges sortirem pel Pont de Ferro que creua les vies de la línia Reus-Casp. Data de finals del segle XIX. Es va construir conjuntament amb l’estació de trens. Sortirem al polígon industrial, creuarem amb molt de compte la N-420 i seguirem el descens fins a Riudoms pel camí del Molí i el senderonet de la Séquia. Després posarem rumb a Reus per acabar la nostra ruta als peus de l’Institut Pere Mata.

Ruta àgil i divertida. Amb una mica de tot. No hi ha cap dificultat tècnica. Sense cap mena de dubte, aquesta és una de les meves preferides. Ideal per fer una escapada d’un parell d’hores.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

FONTS:

Parcs de Catalunya – Alzina Mas de Borbó.

Patrimoni Generalitat – Informació tècnica Mas de Borbó.

L’Aleixar – Informació Capella Mas de Borbó.

Agraïments: José Manuel Gómez, la persona que més vegades m’ha acompanyat en aquesta ruta.

10 anys sense pantani

“Un hombre en fuga”

 

font: culturaciclista.com

font: culturaciclista.com

Títol Original: Un uomo in fuga. La vera storia di Marco Pantani.

Autors: Manuela Ronchi I Gianfranco Josti.

Traducció: Bernat López.

Edició: Cultura Ciclista, 2012.

ISBN:978-84-939948-4-6

L’última etapa de la vida de Marco Pantani  té tots els ingredients d’una tragèdia grega sobre rodes: la forja d’un heroi i la seva cruel caiguda sense fons, esquitxada per complots, mentides, traïdors i amors que maten. És una història dividida en 13 capítols (casualitat o no) sobre la mala sort d’un ciclista que en els últims anys va viure més alts i baixos que una etapa reina del Tour. Tot gira al voltant d’una data i d’un lloc: 5 de juny de 1999, Maddona di Campiglio. La seva desqualificació del Giro per presentar un nivell elevat d’hematòcrit a la sang va marcar l’inici del final. Aquesta decisió, envoltada d’un cert misteri, no li va fer perdre el suport dels tifosi. Això sí, va fer evident la fragilitat d’un ciclista diferent, amb una superioritat indiscutible a la muntanya i que va ajudar a fer més grans els cims mítics del Tour i el Giro. Llegint “Un hombre en fuga” és inevitable que et vinguin al cap histories d’altres ciclistes com el “Chava” Jimenez, amb un desenllaç similar. El llibre és un relat molt íntim dels fets. El principal narrador és la seva mànager Manuela Ronchi. Tracta amb delicadesa les seves relacions amb il Pirata, amb la dosi de subjectivitat que implica està tant a prop del protagonista. Les seves grans gestes les vam poder gaudir a través de la televisió. Ara tenim l’oportunitat de conèixer l’altra cara, el seu infern particular. Un llibre indispensable perquè tothom pugui treure les seves conclusions sobre aquesta llegenda del ciclisme. És una petita joia que arriba a nosaltres  gràcies a l’aventura iniciada per Bernat López i la seva petita editorial Cultura Ciclista amb seu a Senan, un petit poble de la Conca de Barberà.

Cultura Ciclista

La Conca Prehistòrica

Anem guanyant altura pel camí que s’obre en mig d’un escenari dibuixat per una abundant teixeda, alzines, roures, boixos de grèvols i til·lers. Són les portes naturals d’un museu que amaga obres d’art de fa prop de 9.000 anys. Ens aturem, respirem i intentem entendre perquè van triar aquestes muntanyes per assentar-se, cultivar l’art rupestre i aprofitar els abrics de les roques per convertir-los en uns santuaris que ara es mantenen amagats entre la densa vegetació del paratge natural de Poblet.

Ruta: Montblanc – Ermita de la Santíssima Trinitat – Mirador de la Pena – Mas d’En Llort – Montblanc.

Descarregueu-vos el track de la ruta clicant aquí. 

Paratge Natural de Poblet                                                         Foto: R.Buigues

Paratge Natural de Poblet Foto: R.Buigues

Ruta circular ben compensada, amb una intensa pujada per camins amples, tret d’algun senderonet, que ens durà al Mirador de la Pena des d’on es poden albirar els Pirineus. Després d’arribar a 1.020 metres iniciarem el descens. A l’inici de la baixada ens aturarem a contemplar els abrics d’art prehistòric declarats Matrimoni Mundial de la Humanitat.

ERMITA DE LA TRINITAT

Sortim de l’aparcament que hi ha a la part superior de les muralles de Montblanc. Iniciem l’ascens suaument pels mig dels boscos que delimiten amb la capital de la Conca de Barberà. El desnivell s’accentua quan arribem a l’ermita de la Trinitat. En aquest punt haurem de baixar de la bicicleta per creuar una cadena que impedeix l’accés de vehicles no autoritzats. Acabem d’entrar al paratge natural de Poblet.

PARATGE NATURAL DE POBLET

L’espai que visitem va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1984. Aquests boscos acullen grups de vegetació molt variada: pi blanc, pinasses, pins rojos, alzines, roures de fulla petita, castanyers, cedres, avets, oms, serveres, arboços. Si veieu volar alguna au majestuosa penseu que es podria tractar de l’àliga Cuabarrada, una espècie en extinció.

MIRADOR

Hidratant-nos a la Font de l'Esport                           Foto: R.Buigues

Hidratant-nos a la Font de l’Esport Foto: R.Buigues

La Font de l’Esport ens permetrà refrescar-nos i reomplir els nostres bidons. És com si algú l’hagués situat expressament com a zona d’avituallament habilitada per a la nostra ruta perquè està gairebé a la meitat del recorregut. D’aquí surt un petit senderó que en farà baixar en algun moment de la bicicleta. Això dependrà de la vostra habilitat per mantenir l’equilibri.

Vistes des del Mirador de la Pena                                           Foto: R.Buigues

Vistes des del Mirador de la Pena Foto: R.Buigues

Val la pena pujar per arribar al Mirador de la Pena. Als nostres preus podem veure el monestir de poblet, fundat el segle XII en uns terrenys donats pel compte Ramon Berenguer IV als monjos de l’orde del Cister. Les muntanyes que hi al fons són els Pirineus. A partir d’aquí només ens queda fer un petit esforç abans d’iniciar el descens.

PINTURES RUPESTRES

Arribant a Mas d'En Llort                                                        Foto: R.Buigues

Arribant a Mas d’En Llort Foto: R.Buigues

Abans de la baixada  aprofitem per fer una aturada al Mas d’en Llort. Hi ha un parell d’abrics amb pintures rupestres, ben senyalitzats des del passat mes de maig. És un exemple de què amaga el conjunt de pintures de la serralada de Prades. L’Àrea forma part de l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica que l’any 1989 va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO. A la demarcació de Tarragona hi ha 39 conjunts d’art prehistòric. Tres s’han adaptat perquè puguin ser visitables, el Portell de les Lletres, El Mas d’En Llort i el Mas d’en Ramon d’en Bessó. La resta continuen protegits amagats en mig de la vegetació del bosc. Són un exemple de l’art rupestre llevantí amb prop de 9.000 anys d’antiguitat.

Pintura prehistòrica abric del Portell de Les Lletres i Mas d'en Llort      Foto: R. Buigues

Pintura prehistòrica abric del Portell de Les Lletres i Mas d’en Llort Foto: R. Buigues

Eren llocs de reunió i de culte, indrets estratègics per a la caça. Descriuen escenes i composicions faunístiques, caçadors amb arc, animals salvatge i figures femenines. També veiem altres elements abstractes amb connotacions rituals. Han permès als historiadors deduir moments de la vida les activitats socials d’aquesta comunitat que va viure a les nostres terres fins a l’arribada de l’agricultura. Estan tancades amb unes reixes. Si les volem visitar, heu de consultar al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de Montblanc quina és la disponibilitat dels seus guies.

DESCENS

Des del Mas d’en Llort afrontem una baixada trepidant fins a Montblanc. Només hi ha un parell de rampes que ens poden fer la guitza. Aquest tipus de rutes ens demostra que no cal fer 300 quilòmetres per trobar autèntics paradisos naturals.

Descarregueu-vos el track de la ruta clicant aquí.

Fonts d’informació:

IPHES

Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de Montblanc.

Paratge Natural de Poblet

Turisme Conca de Barberà

Agraïments: a Raul Olivé per guiar-me per aquests camins i senderos que formen el laberint de les muntanyes de la serra de Prades. 

Sender dels Carlins

Hi ha noms de camins que parlen per si sols. Aquest és el cas del “Sender dels Carlins”, a Mont-Roig del Camp. El nom del senderó s’impregna de l’herència històrica d’un dels conflictes que va viure el nostre territori durant el segle XIX.

Ruta: Reus – Riudoms – Montbrió – Mont-Roig del Camp – Ermita M.D de la Roca – Vilanova d’Escornalbou – Montbrió – Riudoms – Reus.

Descarregueu-vos el track de la ruta clicant aquí.

Les oliveres s'obren pas mentre fem l'ascens a l'ermita

Les oliveres s’obren pas mentre fem l’ascens a l’ermita

Ruta circular amb arribada i sortida a Reus. Avança per camins, pistes asfaltades, paviments de pedra vermella i un senderó que posarà a prova la nostra habilitat damunt de la bicicleta. Recorregut ideal per redescobrir el terreny vermellós i erosionat que dóna nom al municipi de Mont-roig.

PRIMERS QUILÒMETRES

El camí és planer fins que entrem als carrerons rehabilitats de Mont-roig. Deixem enrere l’església Vella (de façana Renaixentista) i enfilem el camí fins a la rotonda que ens conduirà a l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca. Rodem per una pista asfaltada, amb una pujada suau fins als últims 500 metres que són realment mortals. La pendent ens fa arribar a l’ermita mig esbufegant. Ràpidament ens n’adonem que ha valgut la pena l’esforç per les espectaculars vistes del Camp de Tarragona.

MARE DE DÉU DE LA ROCA

L’Ermita de la Mare de Déu de la Roca ens situa en el punt més alt del nostre recorregut (294 metres). Es va construir durant el segle XIII d.C i hi ha documents que mostren que els frares d’Escornalbou se’n van fer càrrec durant període de temps.

Imatge de Mare de Déu de la Roca des de l'inici del Sender dels Carlins.

Imatge de Mare de Déu de la Roca des de l’inici del Sender dels Carlins.

L’església i l’hostatgeria van ser recuperades després que l’exèrcit francès les destruís l’any 1811, per reprimir la insubmissió d’un grup d’homes que hi amagaven les saques de gra per impedir, precisament, que les forces invasores se les enduguessin per alimentar a les seves tropes. Ara l’espai de l’hostatgeria l’ocupa un restaurant que acostuma a estar obert els caps de setmana. A la part superior de la muntanya hi observem la Capella de Sant Ramon. Està emblanquinada perquè els mariners la poguessin utilitzar com a punt de referència en el guiatge dels vaixells.

DESCENS SOBRE CARREUS VERMELLS

Carreus vermells que pavimenten la baixa de l'ermita.

Carreus vermells que pavimenten la baixa de l’ermita.

Prepareu-vos per fer un descens únic sobre un paviment de carreus de roca vermella. L’erosió els ha arrodonit i dificulten la conducció de la bicicleta. Hi ha alguns punts restaurats. Cal anar en compte perquè hi ha corbes molt tancades.

SENDER DELS CARLINS

Girant a l’esquerra entrem al sender dels Carlins. És un camí més propi d’una ruta a peu. Hi ha alguns desnivells de roca molt difícils de superar amb la bicicleta de muntanya.Considero que val la pena baixar-se puntualment. Això també ens permetrà alçar la vista i comprovar l’erosió que ha generat el pas del temps en aquesta enorme roca.

Pedalant pel Sender dels Carlins

Pedalant pel Sender dels Carlins

El Camí dels Carlins adopta el nom dels partidaris que Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V d’Espanya) assumís el tron d’Espanya, en contra la decisió dels Liberals de nomenar reina Isabel II, filla del rei mort Ferran VII. El moviment es va fer molt fort a Mont-roig, sobretot durant l’any 1838. L’enfrontament entre els ultraconservadors i els Liberals va generar les 3 guerres carlines. Avui en dia, el moviment carlí continua existint però gairebé no té incidència directa en la vida política.

VILANOVA D’ESCORNALBOU

Sorra vermella característica d'aquest terreny

Sorra vermella característica d’aquest terreny

El Sender dels Carlins ens condueix fins a Vilanova d’Escornalbou. A partir d’aquí, gran part de la ruta la fem en descens per pistes pavimentades, fins que entrem al Mas de l’Holandès. Quan arribem a aquest establiment de cultiu de fruita tindrem la sensació d’estar en un laberint. Els correus estan vorejats per camins asfaltats i oberts. Seguint en track no tindrem dificultat per sortir i enllaçar amb el camí que ens durà a Montbrió, Riudoms i finalment a Reus, pel mateix lloc que havíem utilitzat a l’inici de la ruta.

Descarregueu-vos el track de la ruta clicant aquí.

Font de la informació: Enciclopèdia Catalana.

Rodamón

La segona història de la secció de Grans Aventures està protagonitzada pel biker català “El Rodamón”.

HISTÒRIA

És en Xavi Narro, té 31 anys i és guionista de professió. Fa un any i mig va decidir fer la volta al món amb la seva bicicleta.  Fa pocs dies va tornar a Barcelona després de recórrer més de 37.000 quilòmetres, amb el seu objectiu complert. Durant la seva aventura ha tingut temps d’escriure un diari i ha enregistrat més d’una seixantena de vídeos en el seu blog www.rodamon.tv. Això ens permet conèixer amb tot tipus de detalls les seves vivències al llarg d’aquest viatge per tots els continents de la terra. Ben aviat té previst recopilar tot el material que ha aconseguit en un llibre i un documental.

Ajunto el primer vídeo penjat a la plataforma de vimeo on exposa l’objectiu del seu repte. La resta de documents els podeu seguir a la seva plana web.

   Vídeo del gran repte de fer la volta al món

ALTRES DADES PER SEGUIR LA SEVA AVENTURA

Plana web oficial: www.rodamon.tv

Twitter: @Rodamontv

Facebook: https://www.facebook.com/rodamon.tv

Font: http://www.rodamon.tv