Category Archives: Rutes

Descobrint el Pirineu Aragonès

Dues etapes per conèixer alguns dels cims ciclables més emblemàtics del Pirineu Aragonès.

El verd intens d’aquest entorn natural s’intensifica quan comencen a caure les primeres gotes. La boira no ens deixa observar els grans gegants del Pirineu Aragonès però ens envolta d’un ambient enigmàtic que transforma l’escenari. Les llargues pujades del coll de Las Cutas, molt habituals en el Pirineu Català, es combinen amb les fortes rampes i desnivells de colls com Cullibert, que ens avisen del que ens podem trobar quan trepitgem Navarra i Euskadi. 

Ruta 1: Nerín – Coll de Cutas – Fiscal – Aïnsa.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Ruta 2: Viu – Coll de Cullibert – Gran Collada – Aïnsa. 

Clica aquí per descarregar-te el track.

 

 

 

Al Pirineu Aragonès la vegetació s’intensifica. La majoria de recorreguts circulen per sota del 1.700 metres i això ens permet gaudir d’espais més frondosos i humits. Situem el nostre centre logístic a Aïnsa, població que encara guarda l’encant que la va convertir en un referent de la comarca del Sobrarbe durant l’època medieval.

La primera etapa ens permet accedir al Parc Natural d’Ordesa i el Monte Perdido. Arribem als 2.000m després de coronar la Sierra de Las Cutas i observar el Cañon de Añisclos. El descens el fem per pista de terra fins a Torla i continuem fins a Aïnsa per carretera.

La segona etapa presenta rampes més exigents. El coll de Cullibert és més curt però més intens. La pujada es fa per una pista ampla, enmig de la vegetació. La baixada la fem dibuixant un senderó molt atractiu que no presenta dificultats tècniques. Tindrem temps suficient per recuperar les forces i afronta l’última pujada de la jornada a la Gran Collada. El descens el fem per carreteres locals, amb molt poc trànsit, fins a Aïnsa.

APUNTS D’INTERÈS.

  • Vam utilitzar dos cotxes per poder anar als punts de sortida al nostre aire. Un el deixàvem al punt de sortida i l’altra a Aïnsa. D’aquesta manera, quan acabava l’etapa, podíem anar a buscar el cotxe que havíem deixat al punt de sortida. Si sou un grup important , podeu utilitzar els taxis-remuntadors. A Aïnsa hi ha diverses empreses que ofereixen aquest servei, sobretot perquè hi ha molt bikers que hi va per fer descensos per l’anomenada “Zona 0” 
  • En la primera etapa per arribar a Aïnsa fem servir la N-260. Hi ha diversos ponts però no suposen cap problema perquè els poden fer per la carretera antiga que encara està operativa per a les bicicletes.

 

 

 

Emparrats pel Montsant

Ruta perifèrica per la Serra del Monsant

Els camins i corriols que ressegueixen les nostres rodes són les cicatrius d’una serra que es resisteix a ser dominada. Els agricultors l’han intentat domar a cop d’aixada, els anacoretes s’hi han acostat per escoltar-la i els excursionistes per observar-la i olorar-la. Tan dura i alhora delicada com la pissarra que s’esmicola al nostre pas. El seu caràcter es concentra en ampolles de vi. L’han fet internacional cognoms com Palacios o Barbier, però la continuen treballant sota l’anonimat els Juncosa, Grau o Vidal.

Ruta circular: Cornudella de Montsant – Albarca – Ulldemolins – Margalef – Cabacés – Escaladei – Poboleda – Cornudella.

Clica aquí per descarregar-te el track.

 

Si volem arribar al cor del Montsant en bicicleta, necessitem tenir una gran habilitat tècnica per recórrer el laberint de senders que conformen la serra. La nostra ruta està feta a través de pistes, camins i corriols amb poca dificultat tècnica. Resseguim el perímetre del Montsant. Comencem a Cornudella. Anem guanyant altura per la carretera C-242. A partir de l’encreuament amb Juncosa gairebé tot el recorregut el farem sense tocar l’asfalt. Enoturisme, patrimoni històric i natural s’uneixen en aquest recorregut que ens deixarà una aroma dolç molt especial si el fem just en el moment en què el raïm espera, madur a la parra, que arrenqui la verema.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Agraiments: Raul Olivé.

El vent que pentina les pedres

Ascens al radar meteorològic de Llaveria

Al cim de la Miranda, la vegetació fa temps que va decidir fugir. Els matolls que hi queden aprofiten les arrugues de la muntanya per refugiar-se i les pedres semblen pentinades pel mestral. No recorden quin va ser l’últim dia que el vent va deixar de bufar. A la part més alta, fregant el tallant de la roca, s’erigeix una esfera blanca. No és una bola de cristall però ens ajuda a predir si plourà o farà sol. Hem arribat al radar meteorològic de Llaveria.

RUTA:

Reus – Riudoms – Montbrió – Mont-Roig del Camp – Pratdip – Llaveria – Pratdip – Mont-Roig – Montbrió – Riudoms – Reus.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Observant el Camp de Tarragona. Foto: J. Andreu

Observant el Camp de Tarragona. Foto: J. Andreu

Ruta circular que supera els 90 quilòmetres. Més de 1.500 metres des desnivell. Tot el terreny és ciclable. Combinem les pistes amb algunes carreteretes comarcals molt poc transitades fins arribar al radar meteorològic de Llaveria.

RECORREGUT

El primer tram d’aquest recorregut fins a Pratdip ja el coneixem. És el mateix que vam seguir en l’anomenada “Petjades dels Dips”. Aquesta vegada, però, en lloc d’arribar a Pratdip per una trialera ho farem per la carretera. Val la pena estalviar esforços i temps per afrontar amb comoditat l’ascens a la Miranda.

PRATDIP

Ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Pratdip ens marca l’inici d’un ascens constant d’uns 20 quilòmetres. Sortim per la carretera T-311N. Passarem per l’ermita de Santa Marina. El complex es va començar a construir durant el segle XVII. A finals dels 90 es va sotmetre a una important restauració. Hi ha una font a tocar de la carretera. És una bona opció per omplir els bidons d’aigua abans d’afrontar el tram final de l’ascens.

ASCENS A LA MIRANDA

Trenquem a la dreta i agafem la TV-3111. Comencem els últims 12 quilòmetres de l’ascens. Circulem durant 8 quilòmetres per una carretereta tranquila que s’enfila com una serp fins al poble de Llaveria. Just abans d’arribar al nucli ens desviem a la dreta.

Últim tram d'ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Últim tram d’ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Tornen a rodar sobre terra. A mesura que ens apropem al cim el camí s’omple de pedres. El terreny abrupte i el vent que hi bufa fa que tinguem algunes dificultats per mantenir l’equilibri. De mica en mica ens apropem a l’esfera blanca contruïda al cim de la Miranda. L’última rampa encimentada supera el 20% de desnivell. Amb una mica de sort, el mestral ens donarà l’empenta necessària a l’esquena per poder donar les últimes pedalades.

RADAR DE LLAVERIA

Hem arribat a una de les finestres més privilegiades que podem obrir per contemplar gran part del Camp de Tarragona. Als nostres peus viem pobles com Colldejou, Vilanova d’Escornalbou o Mont-Roig. Podem resseguir amb la vista el dibuix del Cap de Salou i tot el Golf de Sant Jordi. Ara comencem a entendre perquè van triar aquest punt per construir un dels tres radars meteorològics de Catalunya que ens ajuden a preveure les precipitacions. Tecnologia punta que contrasta amb aquesta serra atapeïda de llegendes, d’animals misteriosos com els Dips i personatges històrics com el Carrasclet que van ajudar a forjar la història d’aquesta terra.

Radar meteorològic de Llaveria . Foto. R.Olivé

Radar meteorològic de Llaveria . Foto. R.Olivé

TORNADA

Gran part del recorregut de tornada en farem en descens i rodant en pla. No comporta cap dificultat més enllà del desgast que anirem acumulant a les nostres cames. És una ruta atractiva però exigent que s’aproxima als 100 quilòmetres i supera els 1.500 metres de desnivell.

Descarregueu-vos el track clicant aquí.

Ruta vinculada a “Les Petjades dels Dips”

Agraïments: Raül Olivé i Jordi Andreu que em van acompanyar en aquesta ruta.

FONTS: 

Radar de Llaveria.

Radar Meteocat.

Pratdip Llegendari

La Ruta del Cister

L’essència de l’encens ens penetra en la primera inspiració profunda que fem quan creuem la porta del Monestir de Poblet. Silenci que convida a la reflexió en un món agitat. Els camins de terra seca són pols al nostre pas. Segles de la nostra història dormen dins d’unes construccions austeres que ens demostren que la bellesa no requereix excessos de res.

 

Ruta: Figuerola del Camp – Montblanc – L’Espluga de Francolí – Monestir de Poble – Senan – Els Omells – Vallbona de les Monges – Solivella – Pira – Cabra del Camp – Santes Creus – Pla de Santa Maria – Figuerola del Camp.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Arribada a Poblet         Foto: R.Buigues

Recorregut intens i exigent, de 100 quilòmetres, que uneix els tres monestirs de l’orde del Cister: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus.

 

PUNT DE SORTIDA

Hem triat Figuerola del Camp com a punt de sortida per afrontar la part més dura del recorregut durant els primers quilòmetres. El coll de la Coloma comença tan bon punt sortim de Figuerola. El cim (782 m) és el sostres de la nostra ruta.

 

POBLET

Amb un ritme àgil arribarem a la vila de Montblanc. Resseguim la muralla i ens endinsem en el Bosc de Poblet fins arribar al monestir de Santa Maria de Poblet. Va ser fundat l’any 1150 i el 1991 va ser nomenat Patrimoni Mundial de la Humanitat. És el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Si teniu una estona, aprofiteu per visitar-lo. Hi ha enterrats molts dels noms més destacats de la corona catalana-aragonesa com Joan El Gran, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà.

 

VALLBONA DE LES MONGES

 Ascens a Senan                       Foto: R.BuiguesSeguint un camp de vinyes ens allunyem de Poblet. El bosc dóna pas als camps de cultiu de cereals. El camí es torna més pedregós. Aquí haurem de superar l’únic tram que no és ciclable. Haurem d’anar una estona desmuntats fins arribar al coll de Senan per la carretera T-232. Hem triat aquesta opció per evitar carregar-nos amb molts més quilòmetres o haver de fer l’ascens per carretera. Les pujades i baixades curtes caracteritzen la ruta fins arribar a Vallbona de les Monges.

Vallbona de les Monges              Foto: R.Buigues

Vallbona de les Monges Foto: R.Buigues

 

El monestir es va integrar a l’orde del Cister l’any 1176 quan els homes van marxar al Montsant i l’espai es va convertir en una comunitat exclusivament femenina. L’església ens mostra la transició del romànic al gòtic. Aquest és un bon lloc per menjar alguna cosa i carregar bidons. Estarem una estona sense trobar-nos cap poble.

 

 

SANTES CREUS

 Continuem direcció a Montblanquet amb les aspes dels aerogeneradors al nostre horitzó. És una pujada suau però continuada fins arribar a l’antic “Hostal del Tallat”. A partir d’aquest punt iniciem un descens fins a Solivella. Enllacem Pira amb Cabra de Camp. El desgast dels quilòmetres es torna més lleuger quan veiem despuntar el monestir de Santes Creus.

Descens a Santes Creus    Foto R.Buigues

Va acollir la primera comunitat de l’orde a Catalunya. Hi va haver vida monàstica fins al 1835. Hi trobem les tombes de Pere el Gran i Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou i l’almirall Roger de Llúria. Fem la darrera aturada abans d’afrontar l’últim tram de la ruta fins a Figuerola creuant el Pla de Santa Maria. Hem passat per l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell per conèixer les peculiaritats d’aquest orde monàstic.

 

ORIGEN DE ORDE DEL CISTER

Entrant al Monestir de Santes Creus        Foto: R.Buigues

Entrant al Monestir de Santes Creus Foto: R.Buigues

Orde monàstic basat en la regla benedictina. Entre el segle XI i XII, tres monjos de Molesme (Borgonya) van iniciar a Citeaux (cistells o Cister) un nou monestir. L’experiència es va convertir en un orde que volia viure amb més radicalitat la Regla de Sant Benet. Ràpidament es va estendre per diversos punts. Alguns els hem pogut visitar fent aquesta ruta.

 

 

 

 

 

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

 

FONTS:

La Ruta del Cister

L’orde del Cister

Monestir de Poblet.

Monestir Vallbona de les Monges.

Monestir de Santes Creus

Agraïments: Jordi Martorell, Raúl Olivé, Jordi Andreu.

Nocturna Reus – Tarragona

Nit d’estiu sobre rodes. Una combinació perfecta per evitar les abraçades del déu Ra tant poc agradables quan els termòmetres reclamen tenir més numeració per seguir pujant i pujant.

Ruta: Reus – Vila-seca – La Canonja – Bonavista – Campclar – Icomar – Tarragona.

Descarregue-vos la ruta cliclant aquí.

Pedalant pel Serrallo. Foto: R.Buigues

Pedalant pel Serrallo. Foto: R.Buigues

Sopar a la platja veient el concurs de focs artificials, prendre unes cerveses en un xiringuito de la costa o fer un gelat amb la sensació que tots els que t’envolten estan de vacances. Qualsevol excusa és bona per agafar la bicicleta una nit d’estiu i fer la ruta que avui proposem. Sortida plana, sense dificultat tècnica, per zones urbanitzades entre Reus i Tarragona, evitant les grans vies de circulació.

RECORREGUT MOLT URBÀ

Descens d'una rampa per accedir a la llera del Francolí. Foto: R.Buigues

Descens d’una rampa per accedir a la llera del Francolí. Foto: R.Buigues

Encenem el focus de la bicicleta i el frontal del casc, i comencem a pedalar. El nostre recorregut arrenca al costat de la carretera de Salou. Agafem un petit senderó a la sortida que Reus que ens conduirà al Camí del Mas de la Cuca. És una via de terra més ample. Creuem Les Planes i connectem amb el Camí Fondo fins a Vila-seca. Està pavimentat. L’enllaç amb la Canonja el fem creuant un polígon industrial urbanitzat però amb molts solars buits. Cal anar en compte perquè ens hem trobat amb alguns carrers tallats a la circulació amb pilones de formigó. Hi podem passar, amb precaució, pel costat sense problemes. A partir d’aquí anem creuant carrers i encadenant barris tarragonins: primer Bonavista i després, circulant pel carril bici de la N-340 (Gr-92), fins a Campclar i Icomar.

ENTRADA A TARRAGONA

Observant el Concurs de Focs de Tarragona 2015  Foto: R.Buigues

Observant el Concurs de Focs de Tarragona 2015 Foto: R.Buigues

Hi ha un punt en què el carril bici desapareix. És recomanable entrar a Tarragona per la carretera vella de València fins a trobar el pont del riu Francolí. Baixem una rampa i accedim a la seva llera convertida en parc. Podem seguir el camí gairebé fins al barri mariner del Serrallo. Voregem la confraria de pescadors, les barques amarrades i els tinglados fins a les platges de la Comandàcia i del Miracle. Podem quedar-nos a la sorra o continuar pedalant per l’estirat passeig de l’escullera fins al far de la banya, sentint el brogit de les ones espetegant contra les roques de l’escullera. Farem la tornada pel mateix camí.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

 

 

 

 

 

Coll de la Batalla “Cristians contra Sarraïns”

El so de les espases, els renills i esbufegades dels cavalls i els crits dels comandaments ja no s’escolten al coll de la Batalla. Va ser un punt estratègic entre les inhòspites muntanyes de la serra de Prades i la línia de costa. Les llegendes situen en aquest punt un dels grans enfrontaments entre cristians i sarraïns, a finals del segle XII, durant la reconquesta. La ruta d’avui ens portarà a aquest indret després de desafiar la nostra condició física pujant el coll de Sant Joan.

RUTA: Reus – Almoster – Coll de Sant Joan – Coll de la Batalla – L’Aleixar – Maspujols – Riudoms – Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Ascens al Coll de Sant Joan

Ascens al Coll de Sant Joan Foto: R.Buigues

El Coll de Sant Joan, un dels ascensos més respectats pels amants de la bicicleta de muntanya del territori, fa que el recorregut sigui molt exigent.

COLL DE SANT JOAN

Les primeres pedalades ja mostren que avui tindrem l’oportunitat de notar els efectes negatius de la gravetat aplicats a la bicicleta. Però, com apunta aquella dita popular “tot el que puja també baixa”. El desgast de l’ascens tindrà la seva recompensa quan comencem a volar en les baixades. Arribarem als peus del Coll de Sant Joan pel Camí dels Estepans, una via que connecta la urbanització del Picarany i la part més alta d’Almoster.

Descens del Coll de Sant Joan fins al Coll de la Batalla Foto: R.Buigues

Descens del Coll de Sant Joan fins al Coll de la Batalla Foto: R.Buigues

La ruta es torna més dura quan canviem el paviment encimentat pel de terra amb trams molt pedregosos i algunes arestes de pissarra que ens obligaran a tenir els ulls posats a terra durant gran part de la pujada. Són 4 quilòmetres amb un desnivell total de 350 metres. A partir d’aquí gairebé tota la ruta és en descens. La primera baixada és de les més espectaculars. No és tècnica i la terra esponjosa i humida que habitualment hi trobem ens facilita la maniobrabilitat de la bicicleta en les corbes.

COLL DE LA BATALLA

Descens fins a l'Aleixar  Foto: R.Buigues

Descens fins a l’Aleixar Foto: R.Buigues

El descens acaba al Mas del Serra, a tocar de la TP-7013, una carretera poc utilitzada que ha trinxat aquest espai natural, segurament, per satisfer l’egocentrisme d’algun polític. Estem obligats a fer un tram d’aquesta carretara per arribar al punt més alt del Coll de la Batalla (462m). Alguns escrits apunten que aquest va ser l’escenari de l’enfrontament entre Albert de Castellvell i els sarraïns (paraula introduïda a l’edat mitjana per l’església cristiana per a desprestigiar als àrabs). La data de la batalla se situa entre el 1162 i 1170. Les muntanyes de Prades van ser un dels últims reductes dels sarraïns que van quedar aïllats d’Al-Andalús perquè Ramon Berenguer IV ja havia conquerit tots els territoris del voltant. Un altre dia parlarem de Siurana, l’últim castell àrab que va caure a la zona.

DESCENS

Camí que uneix l'Aleixar i el Salt passant pel Collet.

Camí que uneix l’Aleixar i el Salt passant pel Collet.

El camí de Prades (GR-172) ens conduirà fins al Mas de Borbó. En aquest punt girarem a la dreta per iniciar un altre descens trepidant pel Mas del Garrut. Entrarem i sortirem a l’Aleixar (formava part del valiat sarraí de Siurana) creuant la riera de la Mussara. Un camí d’horta i bosc ens durà fins a l’inici de la Riera del Salt pel “Collet” i la “Creueta”. Seguirem el curs de la riera fins a Riudoms on enllaçarem amb el camí dels Molins Nous direcció a Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

FONTS

web de Prades

Muntanyes de la Costa Daurada

El Montsant, muntanya d’eremites

Agafar altura, aturar-se i respirar. Escoltar el silenci. Això ens ofereix l’exigent Montsant. Els senderons i corriols ens conduiran per un terreny escarpat, on els cingles polits pel pas del temps oculten refugis per a l’ànima. La serra encara manté l’essència que, anys enrere, la va convertir en una muntanya d’eremites.

Ruta: Cornudella de Montsant – St. Joan del Codolar – Mare de Déu del Montsant – Sta. Magdalena – St Antoni – St. Bartomeu – Ulldemolins – Albarca – Mas d’en Lluc – Cornudella.

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

La Llisera      Foto: R.Buigues

La Llisera Foto: R.Buigues

Recorregut exigent que transita sobretot per la cara nord de la serra. La gran quantitat d’ermites que ens trobem al nostre pas mostren el misticisme d’aquesta muntanya que rep el nom de les construccions eremítiques del segle XII. Aquesta vegada tocarà baixar més d’una vegada de la bicicleta. Val la pena.

LA LLISERA

Sortim de l’aparcament de Cornudella i enfilem el camí cap a l’ermita de Sant Joan del Codolar. Just abans d’afrontar l’últim tram ens trobarem Sant Joan Petit. Alguns el coneixen popularment com “el del quinto” perquè està amb

Seguint el camí de la Llisera camí d'Albarca  Foto: R.Buigues

Seguint el camí de la Llisera camí d’Albarca Foto: R.Buigues

el dit aixecat com si demanés una cervesa. Els xiprers marquen l’arribada a Sant Joan del Codolar on viu la Montserrat Domingo, l’última anacoreta de la serra. Seguirem pedalant pel senderó de La Llisera. Cal extremar la precaució perquè el camí és estret i està delimitat per un terreny molt escarpat. Acabarem l’aproximació a Albarca enllaçant amb l’antic camí ral que unia Reus i Lleida. El traçat també forma part del Camí dels Cartoixans.

 

 

MARE DE DÉU DE MONTSANT

Als peus de Roca Corbatera, punt més alt del recorregut 1027m)  Foto: R.Olivé

Als peus de Roca Corbatera, punt més alt del recorregut 1027m) Foto: R.Olivé

Agafem aire per afrontar l’ascens més important de la ruta que ens conduirà a l’Ermita de la Mare de Déu de Montsant, als peus de la Roca Corbatera. Les vistes que hi ha al punt més alt del nostre recorregut (1.027m) són la recompensa al nostre esforç. Aquest és un bon moment per menjar alguna cosa abans d’iniciar el descens.

 

FRAGUERAU i SANT BARTOMEU

Seguim direcció Ulldemolins buscant el camí paral·lel del riu Montsant. Creuem l’ermita de Santa Magdalena i Sant Antoni abans d’entrar al congost de Fraguerau. Som insignificants en mig dels cingles de pedra arrodonida que fan d’aquest indret un lloc únic. La vegetació s’intensifica fins al punt d’haver d’anar apartant algunes branques que s’entrecreuen als senderons. Abans d’arribar a l’amagada ermita de Sant Bartomeu haurem de creuar un pont penjant de fusta que ens farà aflorar tot l’imaginari aventurer de la nostra infantesa.

Pont penjant del Barranc de Sant Bartomeu   Foto: R.Buigues
Pont penjant del Barranc de Sant Bartomeu Foto: R.Buigues

TORNADA PER ULLDEMOLINS

Arriba el moment de tornar cap a Cornudella. De Sant Bartomeu seguirem el mateix camí (GR-65-5) fins a l’ermita de Sant Antoni. Continuarem el descens fins a Ulldemolins per carretera. A partir d’aquí toca iniciar l’ascens fins a Albarca on trobarem un refugi de muntanya i l’església romànica de Sant Vicenç Màrtir. Continuarem en descens fins al Mas d’En Lluc, un centre dedicat a la rehabilitació de drogodependents. Enllaçarem una sèrie de senderoles divertits i amb poca dificultat tècnica que ens conduiran fins a Cornudella, el punt final d’aquesta ruta de poc més de 45 quilòmetres. Arribem amb la sensació d’haver pogut fer un tastet de tot el que ens pot arribar a mostrar aquesta serra: refugi d’anacoretes, escenari d’aventures i espantaocells de la nostra rutina diària.

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

FONTS:

Ermites del Montsant.

Parc Natural del Montsant

 

LA VIA VERDA AMB NENS. De Bot a Benifallet

Terra d’inspiració, Terra de batalles mudes, Terra llaurada, Terra Alta. Aquest és l’inici de la nostra ruta. Creuem ponts, túnels i estacions seguint una via imaginària que ens convida a menjar-nos el bocí més interior de les Terres de l’Ebre.

RUTA: Bot – Prat del Compte – Santuari de la Fontcalda – Pinell de Brai – Benifallet.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Creuant els ponts de la Via Verda  Foto: R.Buigues

Creuant els ponts de la Via Verda Foto: R.Buigues

Proposem un recorregut familiar, senzill i apte per a totes les edats. Tram de poc més de 10 quilòmetres en descens, amb punts d’aigua i zones d’esbarjo pels més petits.

VIA VERDA

La via verda de la Vall de Zafán uneix la població aragonesa de la Puebla de Hijar amb Tortosa. Al seu pas per Catalunya creua les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre. Segueix el traçat de l’antiga línia de ferrocarril que va quedar en desús a principis dels anys 70. Els més petits, i no tant petits, s’ho passaran d’allò més bé creuant túnels i ponts.

BOT

Marquem el nostre punt de sortida a l’estació de Bot. S’hi accedeix ràpidament seguint les indicacions que hi ha a l’interior del poble (TV-3301). Té un ampli aparcament per a cotxes i una font. Els monticles

Estació de  Bot  Foto: R.Buigues

Estació de Bot Foto: R.Buigues

laminats, erosionats i d’un marró groguenc ens traslladen per un instant al llunyà oest. Si aixequem la vista, podrem contemplar les serres de Pàndols i Cavalls, escenari de les lluites més cruentes de la Batalla de l’Ebre. Abans d’arribar a l’estació de Prat del Compte creuarem el túnel més llarg del recorregut, 749 metres. Estigueu amb els ulls ben oberts perquè de tant en tant ens sorprendran diversos elements escultòrics a peu del camí que formen part del projecte “Art al Ras”.

LA FONTCALDA

Remullant-nos a la Fontcalda Foto: R.Buigues

Remullant-nos a la Fontcalda Foto: R.Buigues

Entre l’estació de Prat del Compte i Pinell de Brai fem una aturada al Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda. Cal anar amb compte en baixar la rampa que uneix la via verda amb el Santuari. El riu Canaletes també s’atura en aquest punt creant unes petites gorges ideals per fer una capbussada. Nosaltres decidim posar els peus al brollador de l’aigua calenta mineromedicinal que dóna nom al santuari. Després d’ascendir una petita rampa d’un alt desnivell tornem a transitar per la via verda cap a l’estació de Pinell de Brai. A partir d’aquí la vegetació augmenta a banda i banda. El Pont de la Riberola ens permet creuar el riu Canaletes. Aquest punt també marca pas de la Terra Alta al Baix Ebre. Les vistes ens convidaran a aturar-nos per contemplar l’espectacularitat de l’espai natural que estem recorrent. Un últim túnel de poc més de mig quilòmetre ens indicarà que ens estem apropant a l’estació de Benifallet, punt final del nostre recorregut. Hem decidit acabar aquí perquè l’estació disposa de servei de bar, restaurant i fins i tot ofereix un lloc per passar-hi la nit.

 

Mapa-via

RECOMANACIONS

– Lloguer de bicicletes: Al final d’aquest fulletó en pdf hi trobareu les empreses que ofereixen el servei de lloguer de bicicletes i els trasllats en furgoneta. Tenint en compte que el recorregut és curt (10kms), sempre us podeu plantejar fer el camí de tornada en bicicleta tots plegats. L’altra opció és que ho faci un membre de l’equip per anar a buscar el cotxe a Bot i després anar a recollir a la resta a Benifallet.

– Cal portar il·luminació a les bicicletes per creuar els túnels amb seguretat. És ideal portar frontal o una llum que es pugui acoblar al manillar per tenir les mans lliures. 

– Eviteu fer la ruta un dia de fort vent, es canalitza a través dels túnels i dificulten molt la nostra marxa.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

 

 

 

EL GAIÀ I ELS CAMPANARS DEL TARRAGONÈS Altafulla – Tarragona – Reus.

Remuntant el Gaià ens endinsem a la comarca del Tarragonès. Les fortificacions medievals construïdes en l’antiga zona fronterera entre el Comptat de Barcelona i Al-Àndalus,  i alguns molins fariners oblidats, donen pas als curiosos campanars dels pobles que ens trobem al nostre pas fins arribar a l’aqüeducte de les Ferreres. Això és “arquitectura sobre rodes”.

RUTA: Altafulla – La Riera de Gaià – Ardenya – El Catllar – L’Argilaga – Vistabella – Perafort – Pont del Diable – Constantí – Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Sortint de l'estació de Reus.  Foto:R.Buigues

Sortint de l’estació de Reus. Foto:R.Buigues

Pujar-se en un tren pots ser un bon principi per a explicar qualsevol història. Aquesta vegada el trajecte en ferrocarril és petit. El recorregut arrenca just en el moment en què baixem a l’estació d’Altafulla. Ruta de poc més de 40 quilòmetres però sense grans desnivells ni dificultats tècniques.

ALTAFULLA

Castell de Montserrat, d'Altafulla, al fons.  Foto: R.Buigues

Castell de Montserrat, d’Altafulla, al fons. Foto: R.Buigues

Donem les primeres pedalades pel nucli antic d’Altafulla fins al Castell de Montserrat, situat al capdamunt de la vila. L’espai es va concebre com a una fortificació a principis del segle XI. L’actual aspecte, amb aires de palau, data de les modificacions que s’hi van fer durant el segle XVII.

EL GAIÀ

Pedalant per la llera del Gaià-      Foto: R.Buigues

Pedalant per la llera del Gaià- Foto: R.Buigues

Deixem Altafulla i creuem la N-340 i l’AP-7 utilitzant unes rotondes que gairebé estan en desús. Aquestes vies marquen el pas de la costa a l’interior de Tarragonès. El primer poble que ens trobem és La Riera de Gaià. Rodem al costat de petits camps de conreu fins que ens trobem els primers molins fariners abandonats. Ja som al Gaià. A l’hivern ni ens n’adonarem que estem circulant per la llera del riu. A l’Estiu, en canvi, les coses són diferents. Les comportes del pantà del Catllar s’obren sovint i toca pedalar amb aigua. Aquest va ser el nostre cas. Actualment hi ha iniciatives que vetllen per preservar l’últim tram del riu com el que realitza l’Associació Mediambiental la Sínia.

 

CAMPANARS

El Sagrat Cor de Jesús de Vistabella.  Foto: R.Buigues

El Sagrat Cor de Jesús de Vistabella. Foto: R.Buigues

Al Catllar deixem de banda l’aigua del Gaià i enfilem camí a l’ermita de Sant Ramon. A partir d’aquí el nostre paisatge canvia. Caldrà mirar arran de cel per contemplar les joies que ens trobarem al nostre pas. La primera és el campanar de l’Argilaga, un poble que pertany a La Secuita i que no arriba als 150 habitants. Alceu la mirada i contempleu el modest campanar. No n’hi ha gaires amb aquesta cúpula al nostre entorn. On s’ha de fer parada obligatòria és a Vistabella per contemplar la particular esglèsia d’estil modernista, “El Sagrat Cor de Jesús” de Josep Maria Jujol, construïda entre 1917 i 1923. L’any 1975 Tecla Jujol va dur a terme la restauració dels elements malmesos durant la Guerra Civil.

Continuem en suau descens per camins vorejats per grans latifundis custodiats per antigues masies, símbol del poder d’antics terratinents. Tocarem l’asfalt de la carretera per arribar fins a Perafort, un bon lloc per fer una aturada i menjar alguna cosa abans d’iniciar l’últim tram del nostre recorregut.

Camí de Perafort.   Foto. Jordi Andreu

Camí de Perafort. Foto. Jordi Andreu

PONT DEL DIABLE

De mica en mica ens apropem a Tarragona. És possible que de cop i volta sentim trets d’escopeta. Això significa que estem a prop del camp de tir de Sant Salvador. Creuem el barri i seguim per uns senderons molt divertits que ens deixaran a les portes del Pont del Diable. L’Aqüeducte de les Ferreres va ser restaurat l’any 2011. Els treballs no van deixar contents a tothom. Hi ha experts que consideren que és van restaurar més coses del compte. Tot plegat ja ho tractarem en un altra ruta dedicada a Tàrraco.

 A partir d’aquí tenim dues opcions: continuar fins a Tarragona seguint el Francolí o tornar fins a Reus per Constantí. Si optem per la segona opció, haurem de creuar el riu. Tot dependrà de l’aigua que porti. Si no en baixa gaire, podrem fer-ho pel lloc marcat pel track d’aquesta ruta. Hi ha altres alternatives que ja hem descrit en altres rutes com la del “Pedal Interurbà Reus – Tarragona”. No oblideu portar llanterna per creuar el pont inferior de l’Aeroport de Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

El llenguatge de les Pedres

Rodem enmig dels marges de pedra seca. Són trencaclosques perfectament resolts pels mestres picapedrers. Els murs delimiten els conreus i les barraques s’amaguen en mig de la vegetació, disposades a perdurar amb el pas del temps. Trobarem autèntics monuments de pedra seca, siluetes de castells i pobles on l’únic so que s’escolta és el de les campanes i els corriols d’aigua que s’escolen entre les roques. Una ruta per descobrir el llenguatge de les pedres.

RUTA: Valls – Pont d’Armentera – Castell de Saburella – Vallespinosa – Biure – Les Piles de Gaià.
Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

Exterior del Cossiol de la Soleta.

Exterior del Cossiol de la Soleta. (foto R.Buigues)

SORTIDA DE VALLS

Sortim del Centre de Valls per camins en direcció al Pla de Santa Maria, coincidint amb alguns dels trams que s’utilitzen per fer la Ruta del Cister. Són vies en lleuger ascens, amples i amb poca pedra. Passarem pel costat del Pas de la Paula, creuarem l’AP-2 i la curiosa urbanització de Planes de Guardià entre Alió i Vila-rodona. A partir d’aquí seguirem el Camí dels Muntanyesos.

 

L’ESPECTACLE DE LA PEDRA SECA

Pedres-1

Interior del Cossiol de la Soleta. (foto R.Buigues)

Poques rutes ens permeten observar un conjunt de construccions de pedra seca tan complet. Al nostre pas s’obren marges, petites barraques i algunes joies com el Cossiol de la Soleta. Feu una aturada i contempleu aquest enginyós dipòsit d’aigua. Podeu entrar de cuclilles i veure que s’hi amaga a l’interior: una cripta, amb un aire gòtic, que manté l’aigua de la pluja que es cola entre les pedres. Data del segle XVIII quan els boscos de la zona es van convertir en camps de conreu i zona de pastura. És l’element més destacat de l’anomenada Ruta de la Capona.

 

 

CASTELL DE SABURELLA

Pedres4

Arribant al Castell de Saburella que ja despunta al fons. (foto R.Buigues)

El nostre camí segueix fins al Pont d’Armentera. A partir d’aquí cal buscar una marxa més còmoda per pujar un petit coll seguint el traçat de TV-2141. A sota hi podrem contemplar la població que deixem enrere i el Barranc de les Bruixes. Poc després de superar el Mas de la Mel deixem la carretera i continuem per una pista fins al Castell de Saburella. Les tres torres semicirculars es veuen des de la llunyania. El seu perfil s’alça en mig del Coll de les Agulles i ens avisa que durant el Segle XII va ser una fortificació poderosa. Hi ha poca documentació sobre el castell; suficient per saber que és posterior a la reconquesta i que va pertànyer al llinatge dels Cervelló. De ben segur va mantenir conflicte amb la veïna fortalesa de Salmella. La nostra ruta arriba als peus del castell on hi creixen abundants matolls. Les roderes n’indiquen el camí cap a l’imminent descens pel Clot de Comadevaques fins a Vallespinosa.

 

 

BIURE I LES PILES DE GAIÀ

Pedres5

Just abans d’arribar a la font de Vallespinosa (foto R.Buigues)

Abans d’arribar a Vallespinosa podem fer una aturada a la font que hi ha a l’entrada del poble per carregar els bidons. Fem la pujada fins a Biure de Gaià per carretera (TV-2015). Al nostre pas s’obren prats verds dedicats al cultiu de cereals flanquejats per murs de pedra seca. El poble està agregat a Les Piles, el nostre destí final. Aquí hi trobarem l’últim castell de la nostra ruta. Els seus orígens estan vinculats a l’orde de l’Hospital. Data del segle XI però s’hi han fet moltes reformes que han modificat el seu aspecte primitiu. Deixem Biure i fem les últimes pedalades fins a Les Piles. Accedim al poble per l’Ermita de Santa Eugènia. Baixeu fins al poble i passegeu pel carrer principal que s’obre pas fins a l’església de Sant Martí. Davant mateix hi trobem el casal, un lloc on sempre podem fer un mos per recuperar forces a no ser que algun dels seus 150 vilatans ens convidin a taula.

 

Pedres6

Hem arribat al carrer principal de Les Piles. (foto R.Buigues)

 

És recomanable fer la ruta de Valls a Les Piles. El camí de tornada és factible però la pujada de Vallespinosa al castell de Saburella és molt complicada. La Conca de Barberà és espectacular tot l’any però si voleu comprovar la intensitat del seu verd, no dubteu en fer la ruta durant els primers mesos de la primavera.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Agraïments al Jordi Martorell i el Raul Olivé, la meva guàrdia pretoriana… Més que res perquè sempre anaven davant meu.