La Ruta del Cister

L’essència de l’encens ens penetra en la primera inspiració profunda que fem quan creuem la porta del Monestir de Poblet. Silenci que convida a la reflexió en un món agitat. Els camins de terra seca són pols al nostre pas. Segles de la nostra història dormen dins d’unes construccions austeres que ens demostren que la bellesa no requereix excessos de res.

 

Ruta: Figuerola del Camp – Montblanc – L’Espluga de Francolí – Monestir de Poble – Senan – Els Omells – Vallbona de les Monges – Solivella – Pira – Cabra del Camp – Santes Creus – Pla de Santa Maria – Figuerola del Camp.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Arribada a Poblet         Foto: R.Buigues

Recorregut intens i exigent, de 100 quilòmetres, que uneix els tres monestirs de l’orde del Cister: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus.

 

PUNT DE SORTIDA

Hem triat Figuerola del Camp com a punt de sortida per afrontar la part més dura del recorregut durant els primers quilòmetres. El coll de la Coloma comença tan bon punt sortim de Figuerola. El cim (782 m) és el sostres de la nostra ruta.

 

POBLET

Amb un ritme àgil arribarem a la vila de Montblanc. Resseguim la muralla i ens endinsem en el Bosc de Poblet fins arribar al monestir de Santa Maria de Poblet. Va ser fundat l’any 1150 i el 1991 va ser nomenat Patrimoni Mundial de la Humanitat. És el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Si teniu una estona, aprofiteu per visitar-lo. Hi ha enterrats molts dels noms més destacats de la corona catalana-aragonesa com Joan El Gran, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà.

 

VALLBONA DE LES MONGES

 Ascens a Senan                       Foto: R.BuiguesSeguint un camp de vinyes ens allunyem de Poblet. El bosc dóna pas als camps de cultiu de cereals. El camí es torna més pedregós. Aquí haurem de superar l’únic tram que no és ciclable. Haurem d’anar una estona desmuntats fins arribar al coll de Senan per la carretera T-232. Hem triat aquesta opció per evitar carregar-nos amb molts més quilòmetres o haver de fer l’ascens per carretera. Les pujades i baixades curtes caracteritzen la ruta fins arribar a Vallbona de les Monges.

Vallbona de les Monges              Foto: R.Buigues
Vallbona de les Monges Foto: R.Buigues

 

El monestir es va integrar a l’orde del Cister l’any 1176 quan els homes van marxar al Montsant i l’espai es va convertir en una comunitat exclusivament femenina. L’església ens mostra la transició del romànic al gòtic. Aquest és un bon lloc per menjar alguna cosa i carregar bidons. Estarem una estona sense trobar-nos cap poble.

 

 

SANTES CREUS

 Continuem direcció a Montblanquet amb les aspes dels aerogeneradors al nostre horitzó. És una pujada suau però continuada fins arribar a l’antic “Hostal del Tallat”. A partir d’aquest punt iniciem un descens fins a Solivella. Enllacem Pira amb Cabra de Camp. El desgast dels quilòmetres es torna més lleuger quan veiem despuntar el monestir de Santes Creus.

Descens a Santes Creus    Foto R.Buigues

Va acollir la primera comunitat de l’orde a Catalunya. Hi va haver vida monàstica fins al 1835. Hi trobem les tombes de Pere el Gran i Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou i l’almirall Roger de Llúria. Fem la darrera aturada abans d’afrontar l’últim tram de la ruta fins a Figuerola creuant el Pla de Santa Maria. Hem passat per l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell per conèixer les peculiaritats d’aquest orde monàstic.

 

ORIGEN DE ORDE DEL CISTER

Entrant al Monestir de Santes Creus        Foto: R.Buigues
Entrant al Monestir de Santes Creus Foto: R.Buigues

Orde monàstic basat en la regla benedictina. Entre el segle XI i XII, tres monjos de Molesme (Borgonya) van iniciar a Citeaux (cistells o Cister) un nou monestir. L’experiència es va convertir en un orde que volia viure amb més radicalitat la Regla de Sant Benet. Ràpidament es va estendre per diversos punts. Alguns els hem pogut visitar fent aquesta ruta.

 

 

 

 

 

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

 

FONTS:

La Ruta del Cister

L’orde del Cister

Monestir de Poblet.

Monestir Vallbona de les Monges.

Monestir de Santes Creus

Agraïments: Jordi Martorell, Raúl Olivé, Jordi Andreu.

Deixa un comentari

Bloc a WordPress.com.

Up ↑