Descobrint el Pirineu Aragonès

Dues etapes per conèixer alguns dels cims ciclables més emblemàtics del Pirineu Aragonès.

El verd intens d’aquest entorn natural s’intensifica quan comencen a caure les primeres gotes. La boira no ens deixa observar els grans gegants del Pirineu Aragonès però ens envolta d’un ambient enigmàtic que transforma l’escenari. Les llargues pujades del coll de Las Cutas, molt habituals en el Pirineu Català, es combinen amb les fortes rampes i desnivells de colls com Cullibert, que ens avisen del que ens podem trobar quan trepitgem Navarra i Euskadi. 

Ruta 1: Nerín – Coll de Cutas – Fiscal – Aïnsa.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Ruta 2: Viu – Coll de Cullibert – Gran Collada – Aïnsa. 

Clica aquí per descarregar-te el track.

 

 

 

Al Pirineu Aragonès la vegetació s’intensifica. La majoria de recorreguts circulen per sota del 1.700 metres i això ens permet gaudir d’espais més frondosos i humits. Situem el nostre centre logístic a Aïnsa, població que encara guarda l’encant que la va convertir en un referent de la comarca del Sobrarbe durant l’època medieval.

La primera etapa ens permet accedir al Parc Natural d’Ordesa i el Monte Perdido. Arribem als 2.000m després de coronar la Sierra de Las Cutas i observar el Cañon de Añisclos. El descens el fem per pista de terra fins a Torla i continuem fins a Aïnsa per carretera.

La segona etapa presenta rampes més exigents. El coll de Cullibert és més curt però més intens. La pujada es fa per una pista ampla, enmig de la vegetació. La baixada la fem dibuixant un senderó molt atractiu que no presenta dificultats tècniques. Tindrem temps suficient per recuperar les forces i afronta l’última pujada de la jornada a la Gran Collada. El descens el fem per carreteres locals, amb molt poc trànsit, fins a Aïnsa.

APUNTS D’INTERÈS.

  • Vam utilitzar dos cotxes per poder anar als punts de sortida al nostre aire. Un el deixàvem al punt de sortida i l’altra a Aïnsa. D’aquesta manera, quan acabava l’etapa, podíem anar a buscar el cotxe que havíem deixat al punt de sortida. Si sou un grup important , podeu utilitzar els taxis-remuntadors. A Aïnsa hi ha diverses empreses que ofereixen aquest servei, sobretot perquè hi ha molt bikers que hi va per fer descensos per l’anomenada “Zona 0” 
  • En la primera etapa per arribar a Aïnsa fem servir la N-260. Hi ha diversos ponts però no suposen cap problema perquè els poden fer per la carretera antiga que encara està operativa per a les bicicletes.

 

 

 

Emparrats pel Montsant

Ruta perifèrica per la Serra del Monsant

Els camins i corriols que ressegueixen les nostres rodes són les cicatrius d’una serra que es resisteix a ser dominada. Els agricultors l’han intentat domar a cop d’aixada, els anacoretes s’hi han acostat per escoltar-la i els excursionistes per observar-la i olorar-la. Tan dura i alhora delicada com la pissarra que s’esmicola al nostre pas. El seu caràcter es concentra en ampolles de vi. L’han fet internacional cognoms com Palacios o Barbier, però la continuen treballant sota l’anonimat els Juncosa, Grau o Vidal.

Ruta circular: Cornudella de Montsant – Albarca – Ulldemolins – Margalef – Cabacés – Escaladei – Poboleda – Cornudella.

Clica aquí per descarregar-te el track.

 

Si volem arribar al cor del Montsant en bicicleta, necessitem tenir una gran habilitat tècnica per recórrer el laberint de senders que conformen la serra. La nostra ruta està feta a través de pistes, camins i corriols amb poca dificultat tècnica. Resseguim el perímetre del Montsant. Comencem a Cornudella. Anem guanyant altura per la carretera C-242. A partir de l’encreuament amb Juncosa gairebé tot el recorregut el farem sense tocar l’asfalt. Enoturisme, patrimoni històric i natural s’uneixen en aquest recorregut que ens deixarà una aroma dolç molt especial si el fem just en el moment en què el raïm espera, madur a la parra, que arrenqui la verema.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Agraiments: Raul Olivé.

El vent que pentina les pedres

Ascens al radar meteorològic de Llaveria

Al cim de la Miranda, la vegetació fa temps que va decidir fugir. Els matolls que hi queden aprofiten les arrugues de la muntanya per refugiar-se i les pedres semblen pentinades pel mestral. No recorden quin va ser l’últim dia que el vent va deixar de bufar. A la part més alta, fregant el tallant de la roca, s’erigeix una esfera blanca. No és una bola de cristall però ens ajuda a predir si plourà o farà sol. Hem arribat al radar meteorològic de Llaveria.

RUTA:

Reus – Riudoms – Montbrió – Mont-Roig del Camp – Pratdip – Llaveria – Pratdip – Mont-Roig – Montbrió – Riudoms – Reus.

Clica aquí per descarregar-te el track.

Observant el Camp de Tarragona. Foto: J. Andreu

Observant el Camp de Tarragona. Foto: J. Andreu

Ruta circular que supera els 90 quilòmetres. Més de 1.500 metres des desnivell. Tot el terreny és ciclable. Combinem les pistes amb algunes carreteretes comarcals molt poc transitades fins arribar al radar meteorològic de Llaveria.

RECORREGUT

El primer tram d’aquest recorregut fins a Pratdip ja el coneixem. És el mateix que vam seguir en l’anomenada “Petjades dels Dips”. Aquesta vegada, però, en lloc d’arribar a Pratdip per una trialera ho farem per la carretera. Val la pena estalviar esforços i temps per afrontar amb comoditat l’ascens a la Miranda.

PRATDIP

Ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Pratdip ens marca l’inici d’un ascens constant d’uns 20 quilòmetres. Sortim per la carretera T-311N. Passarem per l’ermita de Santa Marina. El complex es va començar a construir durant el segle XVII. A finals dels 90 es va sotmetre a una important restauració. Hi ha una font a tocar de la carretera. És una bona opció per omplir els bidons d’aigua abans d’afrontar el tram final de l’ascens.

ASCENS A LA MIRANDA

Trenquem a la dreta i agafem la TV-3111. Comencem els últims 12 quilòmetres de l’ascens. Circulem durant 8 quilòmetres per una carretereta tranquila que s’enfila com una serp fins al poble de Llaveria. Just abans d’arribar al nucli ens desviem a la dreta.

Últim tram d'ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Últim tram d’ascens a la Miranda. Foto: R.Olivé

Tornen a rodar sobre terra. A mesura que ens apropem al cim el camí s’omple de pedres. El terreny abrupte i el vent que hi bufa fa que tinguem algunes dificultats per mantenir l’equilibri. De mica en mica ens apropem a l’esfera blanca contruïda al cim de la Miranda. L’última rampa encimentada supera el 20% de desnivell. Amb una mica de sort, el mestral ens donarà l’empenta necessària a l’esquena per poder donar les últimes pedalades.

RADAR DE LLAVERIA

Hem arribat a una de les finestres més privilegiades que podem obrir per contemplar gran part del Camp de Tarragona. Als nostres peus viem pobles com Colldejou, Vilanova d’Escornalbou o Mont-Roig. Podem resseguir amb la vista el dibuix del Cap de Salou i tot el Golf de Sant Jordi. Ara comencem a entendre perquè van triar aquest punt per construir un dels tres radars meteorològics de Catalunya que ens ajuden a preveure les precipitacions. Tecnologia punta que contrasta amb aquesta serra atapeïda de llegendes, d’animals misteriosos com els Dips i personatges històrics com el Carrasclet que van ajudar a forjar la història d’aquesta terra.

Radar meteorològic de Llaveria . Foto. R.Olivé

Radar meteorològic de Llaveria . Foto. R.Olivé

TORNADA

Gran part del recorregut de tornada en farem en descens i rodant en pla. No comporta cap dificultat més enllà del desgast que anirem acumulant a les nostres cames. És una ruta atractiva però exigent que s’aproxima als 100 quilòmetres i supera els 1.500 metres de desnivell.

Descarregueu-vos el track clicant aquí.

Ruta vinculada a “Les Petjades dels Dips”

Agraïments: Raül Olivé i Jordi Andreu que em van acompanyar en aquesta ruta.

FONTS: 

Radar de Llaveria.

Radar Meteocat.

Pratdip Llegendari

La Ruta del Cister

L’essència de l’encens ens penetra en la primera inspiració profunda que fem quan creuem la porta del Monestir de Poblet. Silenci que convida a la reflexió en un món agitat. Els camins de terra seca són pols al nostre pas. Segles de la nostra història dormen dins d’unes construccions austeres que ens demostren que la bellesa no requereix excessos de res.

 

Ruta: Figuerola del Camp – Montblanc – L’Espluga de Francolí – Monestir de Poble – Senan – Els Omells – Vallbona de les Monges – Solivella – Pira – Cabra del Camp – Santes Creus – Pla de Santa Maria – Figuerola del Camp.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Arribada a Poblet         Foto: R.Buigues

Recorregut intens i exigent, de 100 quilòmetres, que uneix els tres monestirs de l’orde del Cister: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus.

 

PUNT DE SORTIDA

Hem triat Figuerola del Camp com a punt de sortida per afrontar la part més dura del recorregut durant els primers quilòmetres. El coll de la Coloma comença tan bon punt sortim de Figuerola. El cim (782 m) és el sostres de la nostra ruta.

 

POBLET

Amb un ritme àgil arribarem a la vila de Montblanc. Resseguim la muralla i ens endinsem en el Bosc de Poblet fins arribar al monestir de Santa Maria de Poblet. Va ser fundat l’any 1150 i el 1991 va ser nomenat Patrimoni Mundial de la Humanitat. És el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Si teniu una estona, aprofiteu per visitar-lo. Hi ha enterrats molts dels noms més destacats de la corona catalana-aragonesa com Joan El Gran, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà.

 

VALLBONA DE LES MONGES

 Ascens a Senan                       Foto: R.BuiguesSeguint un camp de vinyes ens allunyem de Poblet. El bosc dóna pas als camps de cultiu de cereals. El camí es torna més pedregós. Aquí haurem de superar l’únic tram que no és ciclable. Haurem d’anar una estona desmuntats fins arribar al coll de Senan per la carretera T-232. Hem triat aquesta opció per evitar carregar-nos amb molts més quilòmetres o haver de fer l’ascens per carretera. Les pujades i baixades curtes caracteritzen la ruta fins arribar a Vallbona de les Monges.

Vallbona de les Monges              Foto: R.Buigues

Vallbona de les Monges Foto: R.Buigues

 

El monestir es va integrar a l’orde del Cister l’any 1176 quan els homes van marxar al Montsant i l’espai es va convertir en una comunitat exclusivament femenina. L’església ens mostra la transició del romànic al gòtic. Aquest és un bon lloc per menjar alguna cosa i carregar bidons. Estarem una estona sense trobar-nos cap poble.

 

 

SANTES CREUS

 Continuem direcció a Montblanquet amb les aspes dels aerogeneradors al nostre horitzó. És una pujada suau però continuada fins arribar a l’antic “Hostal del Tallat”. A partir d’aquest punt iniciem un descens fins a Solivella. Enllacem Pira amb Cabra de Camp. El desgast dels quilòmetres es torna més lleuger quan veiem despuntar el monestir de Santes Creus.

Descens a Santes Creus    Foto R.Buigues

Va acollir la primera comunitat de l’orde a Catalunya. Hi va haver vida monàstica fins al 1835. Hi trobem les tombes de Pere el Gran i Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou i l’almirall Roger de Llúria. Fem la darrera aturada abans d’afrontar l’últim tram de la ruta fins a Figuerola creuant el Pla de Santa Maria. Hem passat per l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell per conèixer les peculiaritats d’aquest orde monàstic.

 

ORIGEN DE ORDE DEL CISTER

Entrant al Monestir de Santes Creus        Foto: R.Buigues

Entrant al Monestir de Santes Creus Foto: R.Buigues

Orde monàstic basat en la regla benedictina. Entre el segle XI i XII, tres monjos de Molesme (Borgonya) van iniciar a Citeaux (cistells o Cister) un nou monestir. L’experiència es va convertir en un orde que volia viure amb més radicalitat la Regla de Sant Benet. Ràpidament es va estendre per diversos punts. Alguns els hem pogut visitar fent aquesta ruta.

 

 

 

 

 

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

 

FONTS:

La Ruta del Cister

L’orde del Cister

Monestir de Poblet.

Monestir Vallbona de les Monges.

Monestir de Santes Creus

Agraïments: Jordi Martorell, Raúl Olivé, Jordi Andreu.

Pedals de Foc, en 3 etapes

No et conformis en observar les imatges de postal que ens ofereix la Vall d’Aran, entra-hi. Puja a la bicicleta, pedala, mulla’t, enfanga’t, sua, salta, observa i inspira fort fins que t’impregnis totalment del sabor d’aquest racó del Pirineu.

Ruta: Vielha – Les Esglésies – Espot – Vielha

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

Pedals de Foc . 3 stages without assistance from Bike Tirant on Vimeo.

 

La bicicleta és l’únic mitjà de transport que et permetrà estar en contacte directe amb la natura i superar en tres dies els 200 quilòmetres del perímetre del Parc Nacional d’Aigüestortes. Vam decidir fer la ruta carregant totes les coses necessàries per completar-la. Pedalar amb unes alforges lleugeres endureix el repte però també el fa més atractiu i et prepara per a futurs projectes. La Pedals de Foc és una de les rutes menys tècniques de les que ofereix “Pedales del Mundo” a la zona del Pirineu. Tot i això té alguns passos complicats que fan necessari que t’hagis de baixar de la bicicleta. La ruta està dividida en tres etapes fent nit a Les Esglésies i Espot en establiments rurals contractats a través de “Pedales del Mundo”.

EQUIPATGE

Bosses:

Camelbak Mule: Polaines de pluja, funda de pluja pel casc, impermeable, pantalons de pluja, guants impermeables.

– Bossa Arkel TAIL RIDER amb un transportí THULE Pack’n Pedal (bicicletes doble suspensió): 2 samarretes, xandall, pantaló curt, 2 recanvis de roba interior, maillot, coulotte, samarreta tèrmica, jaqueta, raspall i pasta de dents, bossa de plàstic (per posar-hi la roba bruta)

Electrònica: GPS, GoPro, pulsòmetre, telèfon mòbil.

Mecànica: kit per reparar punxades, 2 càmeres, bomba, cable de canvi, patilla de canvi, brides, clip cadena, multi eines.

Farmaciola: tiretes, vendatge, esparadrap, manta tèrmica, repel·lent mosquits, ibuprofèn, cacau, antisèptic, antidiarreic, crema solar, tiretes per fer sutures, apòsits, pinces, tisores.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Més Informació:

Pedales del Mundo

Turisme Vall d’Aran

 

 

L’essència del Tour

“Plomo en los Bolsillos”

 

Portada llibre     Font: editorial

Portada llibre Font: editorial

 

Títol Original: Plomo en los bolsillos.

Autor: Ander Izagirre.

Edició: Libros del K.O 2013

ISBN: 978-84-940101-7-0

 

 

Les primeres imatges que recordo del Tour em transporten a les ulleres rodones de Laurent Fignon, el maillot de “La Via Claire” de Greg Lemond i visera de “Kas” Sean Kelly. Ara, amb “Plomo en los Bolsillos”, he descobert el Tour de les etapes de més de 500 quilòmetres, el de les carreteres de terra, la cocaïna i els bidons de vidre. L’autor de llibre, Ander Izagirre, parla de “l’instint criminal del Tour”, de com els seus creadors van portar la carrera als límits del patiment humà per vendre més diaris i com s’ho feien els seus protagonistes, ara arraconats per l’atractiu regeneratiu de les noves glòries que cada any es coronen als Champs-Élysées de París. Saltem de les batalles entre Coppi i Bartali a la gran mentida d’Armstrong, submergint-nos en histories increïbles de corredors com Walkowiak o Vicente Blanco. Són aventures rubricades per lluitadors, covards, presumits, arriscats, sonats o tramposos. Izagirre combina plats i pinyons en la seva narració per buscar el ritme necessari que requereix cada un dels 16 capítols cosits en aquest llibre. Històries que ha fet del Tour un esdeveniment que supera els límits de les grans competicions esportives per convertir-se amb un ritual que cada estiu atrau milers d’aficionats fins als cims que han permès tocar el cel amb les mans a les grans llegendes del ciclisme.

Enllaç editorial del K.O.

 

 

Nocturna Reus – Tarragona

Nit d’estiu sobre rodes. Una combinació perfecta per evitar les abraçades del déu Ra tant poc agradables quan els termòmetres reclamen tenir més numeració per seguir pujant i pujant.

Ruta: Reus – Vila-seca – La Canonja – Bonavista – Campclar – Icomar – Tarragona.

Descarregue-vos la ruta cliclant aquí.

Pedalant pel Serrallo. Foto: R.Buigues

Pedalant pel Serrallo. Foto: R.Buigues

Sopar a la platja veient el concurs de focs artificials, prendre unes cerveses en un xiringuito de la costa o fer un gelat amb la sensació que tots els que t’envolten estan de vacances. Qualsevol excusa és bona per agafar la bicicleta una nit d’estiu i fer la ruta que avui proposem. Sortida plana, sense dificultat tècnica, per zones urbanitzades entre Reus i Tarragona, evitant les grans vies de circulació.

RECORREGUT MOLT URBÀ

Descens d'una rampa per accedir a la llera del Francolí. Foto: R.Buigues

Descens d’una rampa per accedir a la llera del Francolí. Foto: R.Buigues

Encenem el focus de la bicicleta i el frontal del casc, i comencem a pedalar. El nostre recorregut arrenca al costat de la carretera de Salou. Agafem un petit senderó a la sortida que Reus que ens conduirà al Camí del Mas de la Cuca. És una via de terra més ample. Creuem Les Planes i connectem amb el Camí Fondo fins a Vila-seca. Està pavimentat. L’enllaç amb la Canonja el fem creuant un polígon industrial urbanitzat però amb molts solars buits. Cal anar en compte perquè ens hem trobat amb alguns carrers tallats a la circulació amb pilones de formigó. Hi podem passar, amb precaució, pel costat sense problemes. A partir d’aquí anem creuant carrers i encadenant barris tarragonins: primer Bonavista i després, circulant pel carril bici de la N-340 (Gr-92), fins a Campclar i Icomar.

ENTRADA A TARRAGONA

Observant el Concurs de Focs de Tarragona 2015  Foto: R.Buigues

Observant el Concurs de Focs de Tarragona 2015 Foto: R.Buigues

Hi ha un punt en què el carril bici desapareix. És recomanable entrar a Tarragona per la carretera vella de València fins a trobar el pont del riu Francolí. Baixem una rampa i accedim a la seva llera convertida en parc. Podem seguir el camí gairebé fins al barri mariner del Serrallo. Voregem la confraria de pescadors, les barques amarrades i els tinglados fins a les platges de la Comandàcia i del Miracle. Podem quedar-nos a la sorra o continuar pedalant per l’estirat passeig de l’escullera fins al far de la banya, sentint el brogit de les ones espetegant contra les roques de l’escullera. Farem la tornada pel mateix camí.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

 

 

 

 

 

 

Coll de la Batalla “Cristians contra Sarraïns”

El so de les espases, els renills i esbufegades dels cavalls i els crits dels comandaments ja no s’escolten al coll de la Batalla. Va ser un punt estratègic entre les inhòspites muntanyes de la serra de Prades i la línia de costa. Les llegendes situen en aquest punt un dels grans enfrontaments entre cristians i sarraïns, a finals del segle XII, durant la reconquesta. La ruta d’avui ens portarà a aquest indret després de desafiar la nostra condició física pujant el coll de Sant Joan.

RUTA: Reus – Almoster – Coll de Sant Joan – Coll de la Batalla – L’Aleixar – Maspujols – Riudoms – Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

Ascens al Coll de Sant Joan

Ascens al Coll de Sant Joan Foto: R.Buigues

El Coll de Sant Joan, un dels ascensos més respectats pels amants de la bicicleta de muntanya del territori, fa que el recorregut sigui molt exigent.

COLL DE SANT JOAN

Les primeres pedalades ja mostren que avui tindrem l’oportunitat de notar els efectes negatius de la gravetat aplicats a la bicicleta. Però, com apunta aquella dita popular “tot el que puja també baixa”. El desgast de l’ascens tindrà la seva recompensa quan comencem a volar en les baixades. Arribarem als peus del Coll de Sant Joan pel Camí dels Estepans, una via que connecta la urbanització del Picarany i la part més alta d’Almoster.

Descens del Coll de Sant Joan fins al Coll de la Batalla Foto: R.Buigues

Descens del Coll de Sant Joan fins al Coll de la Batalla Foto: R.Buigues

La ruta es torna més dura quan canviem el paviment encimentat pel de terra amb trams molt pedregosos i algunes arestes de pissarra que ens obligaran a tenir els ulls posats a terra durant gran part de la pujada. Són 4 quilòmetres amb un desnivell total de 350 metres. A partir d’aquí gairebé tota la ruta és en descens. La primera baixada és de les més espectaculars. No és tècnica i la terra esponjosa i humida que habitualment hi trobem ens facilita la maniobrabilitat de la bicicleta en les corbes.

COLL DE LA BATALLA

Descens fins a l'Aleixar  Foto: R.Buigues

Descens fins a l’Aleixar Foto: R.Buigues

El descens acaba al Mas del Serra, a tocar de la TP-7013, una carretera poc utilitzada que ha trinxat aquest espai natural, segurament, per satisfer l’egocentrisme d’algun polític. Estem obligats a fer un tram d’aquesta carretara per arribar al punt més alt del Coll de la Batalla (462m). Alguns escrits apunten que aquest va ser l’escenari de l’enfrontament entre Albert de Castellvell i els sarraïns (paraula introduïda a l’edat mitjana per l’església cristiana per a desprestigiar als àrabs). La data de la batalla se situa entre el 1162 i 1170. Les muntanyes de Prades van ser un dels últims reductes dels sarraïns que van quedar aïllats d’Al-Andalús perquè Ramon Berenguer IV ja havia conquerit tots els territoris del voltant. Un altre dia parlarem de Siurana, l’últim castell àrab que va caure a la zona.

DESCENS

Camí que uneix l'Aleixar i el Salt passant pel Collet.

Camí que uneix l’Aleixar i el Salt passant pel Collet.

El camí de Prades (GR-172) ens conduirà fins al Mas de Borbó. En aquest punt girarem a la dreta per iniciar un altre descens trepidant pel Mas del Garrut. Entrarem i sortirem a l’Aleixar (formava part del valiat sarraí de Siurana) creuant la riera de la Mussara. Un camí d’horta i bosc ens durà fins a l’inici de la Riera del Salt pel “Collet” i la “Creueta”. Seguirem el curs de la riera fins a Riudoms on enllaçarem amb el camí dels Molins Nous direcció a Reus.

Descarregueu-vos la ruta clicant aquí.

FONTS

web de Prades

Muntanyes de la Costa Daurada

Prepara els teus reptes

“Planifica tus pedaladas”

 

Font: web planifica tus pedaladas

Font: web planifica tus pedaladas

Títol Original: Planifica tus pedaladas.

Autor: Chema Arguedas Lozano.

Edició: Huella Digital 2012

ISBN: 978-84-616-1666-4

 

Per fer una truita necessito un parell d’ous, una mica d’oli i sal. Començo a batre els ous i espero que la paella estigui molt calenta. Hi poso una mica d’oli, tiró els ous batuts amb un polsim de sal i pim pam, tomb i tomb i al plat. Planificar un repte ciclista pot ser tan fàcil com això sempre que tinguem clars alguns conceptes bàsics. Precisament això és el que ens ensenya el llibre que avui us presento. És un manual per entendre el nostre cos a l’hora d’afrontar uns objectius. L’autor, Chema Arguedas, el defineix com una guia d’entrenament per a ciclistes. L’avantatge d’aquest llibre és que no està fet exclusivament per aquells que es volen dedicar a la competició. El pot utilitzar qualsevol persona que li agradi el ciclisme i vulgui entendre certs conceptes fisiològics indispensables per planificar, amb criteri, sortides en bicicleta. Els reptes te’ls marques tu. Chema Arguedas et dóna les bases per aconseguir-ho i s’omple de raons per defensar la lògica de les seves teories. Arguedas és entrenador, preparador físic i nutricionista esportiu. Treballa al Centre d’Alt Rendiment Millenium de Saragossa i col·labora amb la revista “Ciclismo a fondo” i altres mitjans digitals. El llibre està farcit d’experiències personals i fuig dels tecnicismes. La seva habilitat didàctica queda demostrada en els articles que escriu en la seva plana web. Aquest també és l’espai ideal per plantejar-li els dubtes que pugueu tenir durant la lectura del llibre. A través d’un fòrum respon als lectors dels seus llibres i del seu blog. Sense cap tipus de dubte, aquest és un dels llibres més complets i didàctics sobre la pràctica del ciclisme que podem trobar a les llibreries.

El Montsant, muntanya d’eremites

Agafar altura, aturar-se i respirar. Escoltar el silenci. Això ens ofereix l’exigent Montsant. Els senderons i corriols ens conduiran per un terreny escarpat, on els cingles polits pel pas del temps oculten refugis per a l’ànima. La serra encara manté l’essència que, anys enrere, la va convertir en una muntanya d’eremites.

Ruta: Cornudella de Montsant – St. Joan del Codolar – Mare de Déu del Montsant – Sta. Magdalena – St Antoni – St. Bartomeu – Ulldemolins – Albarca – Mas d’en Lluc – Cornudella.

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

La Llisera      Foto: R.Buigues

La Llisera Foto: R.Buigues

Recorregut exigent que transita sobretot per la cara nord de la serra. La gran quantitat d’ermites que ens trobem al nostre pas mostren el misticisme d’aquesta muntanya que rep el nom de les construccions eremítiques del segle XII. Aquesta vegada tocarà baixar més d’una vegada de la bicicleta. Val la pena.

LA LLISERA

Sortim de l’aparcament de Cornudella i enfilem el camí cap a l’ermita de Sant Joan del Codolar. Just abans d’afrontar l’últim tram ens trobarem Sant Joan Petit. Alguns el coneixen popularment com “el del quinto” perquè està amb

Seguint el camí de la Llisera camí d'Albarca  Foto: R.Buigues

Seguint el camí de la Llisera camí d’Albarca Foto: R.Buigues

el dit aixecat com si demanés una cervesa. Els xiprers marquen l’arribada a Sant Joan del Codolar on viu la Montserrat Domingo, l’última anacoreta de la serra. Seguirem pedalant pel senderó de La Llisera. Cal extremar la precaució perquè el camí és estret i està delimitat per un terreny molt escarpat. Acabarem l’aproximació a Albarca enllaçant amb l’antic camí ral que unia Reus i Lleida. El traçat també forma part del Camí dels Cartoixans.

 

 

MARE DE DÉU DE MONTSANT

Als peus de Roca Corbatera, punt més alt del recorregut 1027m)  Foto: R.Olivé

Als peus de Roca Corbatera, punt més alt del recorregut 1027m) Foto: R.Olivé

Agafem aire per afrontar l’ascens més important de la ruta que ens conduirà a l’Ermita de la Mare de Déu de Montsant, als peus de la Roca Corbatera. Les vistes que hi ha al punt més alt del nostre recorregut (1.027m) són la recompensa al nostre esforç. Aquest és un bon moment per menjar alguna cosa abans d’iniciar el descens.

 

FRAGUERAU i SANT BARTOMEU

Seguim direcció Ulldemolins buscant el camí paral·lel del riu Montsant. Creuem l’ermita de Santa Magdalena i Sant Antoni abans d’entrar al congost de Fraguerau. Som insignificants en mig dels cingles de pedra arrodonida que fan d’aquest indret un lloc únic. La vegetació s’intensifica fins al punt d’haver d’anar apartant algunes branques que s’entrecreuen als senderons. Abans d’arribar a l’amagada ermita de Sant Bartomeu haurem de creuar un pont penjant de fusta que ens farà aflorar tot l’imaginari aventurer de la nostra infantesa.

Pont penjant del Barranc de Sant Bartomeu   Foto: R.Buigues
Pont penjant del Barranc de Sant Bartomeu Foto: R.Buigues

TORNADA PER ULLDEMOLINS

Arriba el moment de tornar cap a Cornudella. De Sant Bartomeu seguirem el mateix camí (GR-65-5) fins a l’ermita de Sant Antoni. Continuarem el descens fins a Ulldemolins per carretera. A partir d’aquí toca iniciar l’ascens fins a Albarca on trobarem un refugi de muntanya i l’església romànica de Sant Vicenç Màrtir. Continuarem en descens fins al Mas d’En Lluc, un centre dedicat a la rehabilitació de drogodependents. Enllaçarem una sèrie de senderoles divertits i amb poca dificultat tècnica que ens conduiran fins a Cornudella, el punt final d’aquesta ruta de poc més de 45 quilòmetres. Arribem amb la sensació d’haver pogut fer un tastet de tot el que ens pot arribar a mostrar aquesta serra: refugi d’anacoretes, escenari d’aventures i espantaocells de la nostra rutina diària.

Descarregue-vos la ruta clicant aquí.

FONTS:

Ermites del Montsant.

Parc Natural del Montsant